Retallem Espanya

En contextos de crisi econòmica, una de les prioritats de l’Estat ha de ser cobrir les necessitats bàsiques dels ciutadans amb menys recursos mitjançant l’aplicació de programes socials. L’estat espanyol, però, prefereix optar per les retallades en aquest camp en lloc de suprimir despeses prescindibles com ara la monarquia, l’exèrcit, els ministeris sense competències o les sumes desorbitades destinades a satisfer el deliris del nacionalisme espanyolista o a promocionar la llengua espanyola. Tot plegat, a costa dels impostos dels ciutadans i, en particular, dels ciutadans dels Països Catalans. I és que Catalunya, el País Valencià i les Illes aporten a l’estat molt més del que n’acaben rebent. Perquè ens en puguem fer una idea, el dèficit fiscal dels territoris més rics d’Alemanya envers l’estat federal no supera en cap cas el 4% del seu PIB, un percentatge que ja és considerat abusiu; en el nostre cas, el dèficit fiscal representa prop d’un 9% a Catalunya, més d’un 6% al País Valencià i a l’entorn d’un 14% a les Illes, tot un espoli. De quin import estem parlant? Per saber quant costa a cada català del Principat el fet de pertànyer a l’estat espanyol, consulteu l’espolímetre.

Si, en canvi, fóssim un estat independent, tots aquests recursos, en lloc de marxar cap a Espanya en forma d’impostos i no tornar, es quedarien aquí, de manera que no caldria fer cap mena de retallada, ja que el pressupost del Govern català s’incrementaria en més d’un 40%. Seria una manca de solidaritat? Ni de bon tros. La solidaritat interterritorial ha de complir uns requisits: ser voluntària, per un període de temps limitat fins que els territoris que la rebin s’activin econòmicament, i que no condicioni el creixement del propi territori. En el cas català, per contra, ens ve imposada per part de l’estat espanyol, l’arrosseguem des de fa dècades sense que els territoris receptors hagin canviat les seves dinàmiques productives i, a més a més, està frenant el nostre creixement. No és que estiguem sent solidaris; és que ens estan espoliant. En resum, doncs, Catalunya i els Països Catalans generem prou recursos econòmics com per poder disposar d’un estat propi fort que garanteixi les polítiques socials necessàries sense haver de fer cap retallada. L’únic obstacle és la pertinença a l’estat espanyol. Dit d’una altra manera, si volem començar a sortir de la crisi, primer hem de sortir d’Espanya.