Les llengües en un nou Estat català

Bertolt Brecht va dir que a la història li agraden les paradoxes. I en aquests moments els Països Catalans corren el risc de veure’s immersos en una: la llengua, l’eix al voltant del qual s’ha vertebrat la identitat catalana i, en conseqüència, l’anhel d’esdevenir de nou una nació independent, apareix ara, en ple procés sobiranista al Principat, com un obstacle potencial a l’hora d’assolir la majoria social necessària que sigui partidària d’aquesta independència.

No fa pas gaires anys, els catalans i catalanes que es mostraven favorables a la independència ho feien moguts, bàsicament, per raons identitàries. Ara, però, havent-se fet palès que la voluntat d’entesa per part de l’estat espanyol és nul·la, i que l’espoliació econòmica a què ens veiem sotmesos està condicionant el nostre creixement, són molts els catalans que es decanten per l’opció independentista, siguin quins siguin la seva llengua i els seus orígens. Aquesta transversalitat és, justament, la gran força del sobiranisme. Tanmateix, si hi ha un element que pot distorsionar la cohesió assolida és el debat al voltant del rol que han de tenir les diverses llengües, i especialment l’espanyol, en una Catalunya independent. La sociolingüística ens demostra que una doble oficialitat lingüística impedeix la normalització de la llengua minorada. Emperò, apostar obertament per l’oficialitat única del català pot transmetre el missatge –un missatge erroni, però en tot cas lògic de ser interpretat d’aquesta manera– que la llengua espanyola i, per tant, els seus parlants, serien discriminats. Si això és així, és del tot probable que una part important dels partidaris castellanoparlants de la independència es replantegin el seu posicionament, empesos pel discurs de la por que promouran els sectors unionistes.

El català i l’espanyol, oficials en una República Catalana? El català com a única llengua oficial? O bé cap de les dues? Quina seria la situació de la llengua pròpia en cadascun d’aquests escenaris? Què passaria amb el català a la resta dels Països Catalans? I amb l’aranès? Seria la independència una condició suficient per normalitzar la llengua o caldria emprendre altres accions? Per parlar de tot plegat, la CAL Sabadell i Tallers per la Llengua, amb la col·laboració d’Òmnium Sabadell, la Plataforma per la Llengua – Vallès Occidental i Sabadell per la Independència – ANC, organitzen el seminari “Les llengües en el nou estat”, que comptarà amb la participació de diversos experts sociolingüistes i representants de les principals entitats de foment del català. Podeu trobar-ne tota la informació en aquest enllaç. Un debat obert sobre el qual hem de reflexionar amb totes les eines de què disposem i del qual n’hem d’extreure unes conclusions que ens serveixin per fer que el català assoleixi la plena normalitat i, alhora, continui sent, com fins ara, un element inqüestionable d’integració i de cohesió social.

La Drecera, 3-06-13

També podeu llegir-ne la publicació original en aquest enllaç.