Sota un sol radiant,
l’última gota de pluja resta mig amagada a la teulada. Les cigales entonen
sense parar el seu cant monòton i la gota, sentint-se insignificant, es deixa
arrossegar teules avall. Quan arriba a la vora, l’omple una sensació de
vertigen, però acluca els ulls –perquè les gotes tenen ulls– i es precipita al
buit. Però ho fa amb tanta punteria que, en lloc de caure a terra, va a
espetegar dins d’un got d’aigua ple fins dalt. I el got vessa.
El conte de Verba, non facta que Il·lús Teatre inclou en el seu espectacle Total, res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada