Això de ser escriptor té coses curioses. De tant en tant algun lector em fa interpretacions dels meus propis contes que ni tan sols se m'havien acudit a mi. Sense anar gaire lluny, ahir, a la presentació de Verba, non facta a Can Rossell, a Subirats, la Neus Arnan, que em va fer d'amfitriona, va comentar que els meus contes són plens de petons. Si és que amb uns quants llibres i uns quants petons, les revolucions són imparables!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada