Anar a la Vila de Gràcia a presentar Verba, non facta i que entre els assistents hi hagi parents, coneguts, bones amigues, amigues d'aquestes amigues i fins i tot un vell company d'escola que feia anys que no ens vèiem. Ah, i de cirereta, la filla del gran Francesc Candel. Només per moments així ja val la pena ser escriptor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada