Pàgines

dimarts, 15 de febrer del 2022

Com un ocell

Diumenge, amb la Marina, vam prendre part en l'acte per la Marató organitzat per Petit Món. Sound of silence al violí i el poema que transcric tot seguit. Una experiència preciosa.


Com un ocell

Com un ocell en la nit,
            amb la fosca que tot abraça,
                        i tu sentint el fred,
                        la tristesa,
                        l’angoixa,
                        la por.
            Sentint-te sol.
            Sol.
 
Fins que, tot d’una, un primer raig de sol
            –de sol!–
            es filtra a través de la finestra.
                        I el sents a la pell.
                        I sents la llum,
                        el caliu,
                        la tendresa,
                        l’esperança,
                        l’amor.
            I se’t dibuixa un somriure als llavis.
 
Perquè l’amor és el què,
                             el com,
                             el quan,
                             l’on.
L’amor que travessa els murs
                             i va directe al cor.
           
I aleshores tanques els ulls,
            desplegues les ales
                        i emprens el vol com un ocell a l’alba.
            Desplegues les ales
                        i emprens el vol.
                                                  Com un ocell a l’alba.
 
David Vila i Ros

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada