Com un ocell

Diumenge, amb la Marina, vam prendre part en l'acte per la Marató organitzat per Petit Món. Sound of silence al violí i el poema que transcric tot seguit. Una experiència preciosa.

Com un ocell

Com un ocell en la nit,
            amb la fosca que tot abraça,
                        i tu sentint el fred,
                        la tristesa,
                        l’angoixa,
                        la por.
            Sentint-te sol.
            Sol.
 
Fins que, tot d’una, un primer raig de sol
            –de sol!–
            es filtra a través de la finestra.
                        I el sents a la pell.
                        I sents la llum,
                        el caliu,
                        la tendresa,
                        l’esperança,
                        l’amor.
            I se’t dibuixa un somriure als llavis.
 
Perquè l’amor és el què,
                             el com,
                             el quan,
                             l’on.
L’amor que travessa els murs
                             i va directe al cor.
           
I aleshores tanques els ulls,
            desplegues les ales
                        i emprens el vol com un ocell a l’alba.
            Desplegues les ales
                        i emprens el vol.
                                                  Com un ocell a l’alba.
 
David Vila i Ros