dimarts, 28 d’agost del 2012

Català a la carta


Quan l’Anna Muro va parlar-me del seu projecte Vents del canvi, una col·lecció de l’editorial Setzevents amb vocació didàctica que tenia com a objectiu ajudar a bastir, mitjançant un llenguatge planer, un nou pensament català des de disciplines diverses, de seguida em va bullir l’olla i vaig posar-me a treballar en uns textos que han acabat prenent la forma de Català a la carta, el llibre que tot just acabo de publicar. Català a la carta no vol ser un llibre de llengua per a lectors habituals d’aquesta temàtica, sinó un llibre que pugui llegir qualsevol català, estigui interessat en les qüestions sociolingüístiques o no, i en el qual trobi arguments que l’esperonin a fer servir la llengua amb normalitat. D’aquí ve el subtítol de l’obra, Tria la teva aventura lingüística: si hi ha molts perfils de catalanoparlant, cal oferir arguments a mida. Català a la carta, que s’obre amb un interessantíssim pròleg de Ferran Suay, està estructurat, doncs, en blocs: Un tastet de diversitat presenta curiositats que ens regala la diversitat lingüística global i vol ser un ham per aquells catalans que no tenen una consciència lingüística específica; Els hàbits lingüístics o com ajudar el català sense haver-nos de trencar les banyes va adreçat a persones conscienciades que volen usar més el català i fer-ho amb tota comoditat, i Sense estat no hi ha llengua té com a objectiu fer palès que, sense un escenari de llibertat política, és a dir, si no esdevenim un estat independent, difícilment podrem normalitzar el català. Per tant, Català a la carta és un llibre que podeu comprar i llegir els que tingueu interès pel tema, però també un llibre que podeu regalar a aquelles persones que no tenen aquest interès. L’objectiu és, precisament, arribar a tot tipus de catalanoparlant i animar-lo a usar una mica més la llengua.

Tot seguit teniu la presentació que vaig escriure per al llibre. Espero que us sembli interessant i que us animeu a llegir-lo. De cara als propers dies ja hauria d’estar disponible a les llibreries d’arreu del país!

Català a la carta. Tria la teva aventura lingüística. Presentació.

Pere Calders, en el conte Explorador celeste a la deriva, parla d’un cosmonauta procedent d’una galàxia propera que, per fer-se entendre, té un ventall de píndoles que li permeten expressar-se en qualssevol llengües. Les del català són rosades. Us ho imagineu? Quants conflictes i quants malabarismes lingüístics ens estalviaríem, els catalanoparlants! Una pastilla i llestos: tota persona que vingués als Països Catalans entendria el català i sabria expressar-s’hi. Ara, en canvi, no només hem d’oferir cursos de català, sinó que, a més a més, hem de fer front a una sèrie d’obstacles propis de les llengües minorades, com la supeditació legal a unes altres llengües –l’espanyol o el francès–, un fet que les converteix en llengües molt més necessàries que no pas el català; el desconeixement a priori que en tenen moltes de les persones que vénen de fora; o la invisibilitat social, és a dir, el fet que el català passa desapercebut als nouvinguts perquè els catalans, per norma general, ens hi adrecem sempre en espanyol.
Tanmateix, estem segurs que no tenim res de similar a aquestes pastilles rosades? Si els catalanoparlants, tant els que ho som des de sempre com els que hem après la llengua més tard, ens deixéssim estar de prejudicis i d’hàbits adquirits i comencéssim a fer servir el català amb molta més naturalitat, l’ús social se’n veuria beneficiat. Per què canviem de llengua quan el nostre interlocutor no ens parla d’entrada en català? Per què ens deixem influir pel color de la pell o per un accent diferent? Aquest fet de canviar de llengua, de passar-nos a l’espanyol sense ni tan sols saber si l’altre ens entén, és una de les raons que fan que el català estigui lluny de ser una llengua plenament normalitzada. És evident que el fet que els Països Catalans no siguin un estat independent, amb el seu marc legislatiu propi, és un factor decisiu, però els hàbits lingüístics dels catalanoparlants també són extremadament importants. Com més aprenguem a usar el català en qualsevol situació i sense prejutjar el grau de comprensió oral que en pugui tenir el nostre interlocutor, més presència social anirà assolint la llengua i, per tant, més a prop serà d’esdevenir una llengua normalitzada.
Aquest és, modestament, l’objectiu del llibre. De perfils sociolingüístics n’hi ha tants com catalanoparlants. Potser sou catalanoparlants en potència, que encara no heu fet el pas de parlar-lo; potser en sou parlants tímids, i només l’utilitzeu en entorns molt concrets; potser ja en sou parlants habituals, però canvieu de llengua sense adonar-vos-en; o bé potser en sou parlants fidels, d’aquells que us manteniu conscientment en català, tot i que de vegades sueu la cansalada per fer-ho i acabeu enrabiant-vos de valent. Sigueu com sigueu, aquest llibre és per a vosaltres. És un llibre de català per a tots els gustos, pensat perquè qualsevol català, nouvingut o de soca-rel, hi pugui trobar arguments que l’esperonin a emprar la llengua i a fer-ho amb tota comoditat.
Les pastilles rosades ens anirien molt bé, no us ho nego pas. De tota manera, tinguem present que nosaltres, els catalans, també podem fer que el català esdevingui una llengua útil i necessària als Països Catalans. Cadascú a la nostra manera. Parlant-lo més o bé participant en la construcció d’un país lliure. O tot plegat. I, sobretot, aprenent a gaudir-ne.

David Vila i Ros

"Una mirada nova i productiva a un tema de sempre." (Ferran Suay)

"Aporta receptes per a la normalització." (Àlex Romaguera a El Triangle)

"Presenta raonaments intel·ligents i avantguardistes en petites píndoles lleugeres i plaents." (Marina Sagarra al Diari Gran del Sobiranisme) 

"Una eina utilíssima per a reflexionar sobre el nostre grau d'implicació en la defensa de la llengua." (Víctor Alexandre a Lletres)

"Un llibre deliciós per tastar l'aventura lingüística que més s'adapti a cada lector." (Neus Arnan a El Singular Digital)

"Repta el lector a deixar enrere la teòrica inferioritat del nostre idioma." (Xavier Tedó a L'Escletxa) 

"Explica d'una manera entenedora les raons de la consciència i la lleialtat lingüística." (Jordi Solé i Camardons a Llengua Nacional) 

"El repte sens dubte és aconseguir parlar còmodament la llengua en tots aquells contextos en què vulguis fer-ho." (Quim Gibert a La Mañana)

"Ens fa prendre consciència (...) i ens fa recomanacions i propostes per fer-ne una gestió lingüística conscient, coherent i responsable." (La Corbella) 

"Articles breus, fàcils de llegir, que ens donen idees a tort i a dret." (Pere Mayans al blog El pols de la llengua als Països Catalans)

Ressenya a El Triangle (27/7/12):


































Comentari al blog Sociolingüística i Vida plena (29/7/12)

Ressenya al blog Sociolingüística i Vida plena (13/8/12)

Entrevista a la Directa (5/9/12)

Entrevista a Ràdio Sabadell (5/9/12)

Ressenya al Diari Gran del Sobiranisme (21/9/12)

Ressenya a El Singular Digital (22/10/12)

Ressenya a Lletres (Tardor 12) i ressenya al web de Víctor Alexandre (3/11/12)

Ressenya a L'Escletxa (Tardor 12):

 
































Entrevista a Ràdio Sabadell (27/11/12)

Notícia a Vilaweb Sabadell (30/11/12)


Ressenya a Llengua Nacional (4t. trimestre 12):




Ressenya a La Mañana (11/12/12):

















Entrevista a ETV Llobregat (12/12/12)

Ressenya a La Corbella (Febrer 13):



































Ressenya a El pols de la llengua als Països Catalans (1/05/13)


dimecres, 22 d’agost del 2012

Aturem Eurovegas


L’oferta de construir el complex Eurovegas a Catalunya és un d’aquells casos que palesen la importància de disposar de mitjans de comunicació plurals i crítics. Si bé és cert que els mitjans generalistes han parlat d’alguns punts foscos del projecte, el titular sempre ha estat el nombre de llocs de treball que suposadament es crearien, un tema que, en plena crisi econòmica, pot esdevenir decisiu a l’hora de posicionar-s’hi a favor. Qui pot voler barrar les portes a una oferta de creació massiva d’ocupació com aquesta?

El tema, però, és més complex, i per aquest motiu es fa del tot necessari conèixer a fons les implicacions que tindria. En aquest sentit, us recomano que llegiu l’especial sobre Eurovegas que va publicar el setmanari Directa. A mode de resum, tingueu en compte que el nombre de llocs de treball promesos s’ha anat reduint dràsticament; la inversió també, la major part de la qual, d’altra banda, hauria de ser assumida per l’administració en forma d’obres públiques; el consum diari d’aigua equivaldria a més de nou vegades el que té la ciutat de Barcelona i posaria en perill els aqüífers del Delta del Llobregat; la demanda energètica seria equivalent a la de Badalona, Sabadell i Terrassa juntes; el residus serien prop d’un 20% dels que genera la capital; el sector agrícola del Baix Llobregat, estratègic per a la ciutat de Barcelona i rodalies, estaria en risc de desaparèixer degut a les expropiacions de terrenys; les condicions que vol imposar Adelson, propietari de l’empresa promotora Las Vegas Sands, implicarien crear un marc d’excepció legal a la zona, i els drets laborals dels treballadors serien retallats severament, com ja passa en els casinos que gestiona la companyia als Estats Units. Tot plegat sense tenir en compte els antecedents de corrupció del promotor, que està pendent de ser jutjat al seu país, o la possibilitat que el projecte esdevingui un nou Terra Mítica, que sols ha generat deutes que han hagut de ser assumits pel Govern valencià. De debò aquest és el model productiu que volem per al nostre país? Em sembla que no, i així ho demostra la força que està prenent la campanya Aturem Eurovegas. En aquest enllaç podeu saber-ne més.

dimarts, 14 d’agost del 2012

Retallem Espanya

En contextos de crisi econòmica, una de les prioritats de l’Estat ha de ser cobrir les necessitats bàsiques dels ciutadans amb menys recursos mitjançant l’aplicació de programes socials. L’estat espanyol, però, prefereix optar per les retallades en aquest camp en lloc de suprimir despeses prescindibles com ara la monarquia, l’exèrcit, els ministeris sense competències o les sumes desorbitades destinades a satisfer el deliris del nacionalisme espanyolista o a promocionar la llengua espanyola. Tot plegat, a costa dels impostos dels ciutadans i, en particular, dels ciutadans dels Països Catalans. I és que Catalunya, el País Valencià i les Illes aporten a l’estat molt més del que n’acaben rebent. Perquè ens en puguem fer una idea, el dèficit fiscal dels territoris més rics d’Alemanya envers l’estat federal no supera en cap cas el 4% del seu PIB, un percentatge que ja és considerat abusiu; en el nostre cas, el dèficit fiscal representa prop d’un 9% a Catalunya, més d’un 6% al País Valencià i a l’entorn d’un 14% a les Illes, tot un espoli. De quin import estem parlant? Per saber quant costa a cada català del Principat el fet de pertànyer a l’estat espanyol, consulteu l’espolímetre.

Si, en canvi, fóssim un estat independent, tots aquests recursos, en lloc de marxar cap a Espanya en forma d’impostos i no tornar, es quedarien aquí, de manera que no caldria fer cap mena de retallada, ja que el pressupost del Govern català s’incrementaria en més d’un 40%. Seria una manca de solidaritat? Ni de bon tros. La solidaritat interterritorial ha de complir uns requisits: ser voluntària, per un període de temps limitat fins que els territoris que la rebin s’activin econòmicament, i que no condicioni el creixement del propi territori. En el cas català, per contra, ens ve imposada per part de l’estat espanyol, l’arrosseguem des de fa dècades sense que els territoris receptors hagin canviat les seves dinàmiques productives i, a més a més, està frenant el nostre creixement. No és que estiguem sent solidaris; és que ens estan espoliant. En resum, doncs, Catalunya i els Països Catalans generem prou recursos econòmics com per poder disposar d’un estat propi fort que garanteixi les polítiques socials necessàries sense haver de fer cap retallada. L’únic obstacle és la pertinença a l’estat espanyol. Dit d’una altra manera, si volem començar a sortir de la crisi, primer hem de sortir d’Espanya.