I si tornem a parlar amb el veí de Sabadell?

Ahir vam tornar a presentar I si parlem amb el veí del segon? a Sabadell. Va ser com a acte de cloenda del Correllengua, convidats per la CAL i el Casal Can Capablanca i, aprofitant que era la Diada de Catalunya Nord, vam reivindicar un cop més la unitat dels Països Catalans. Una curiositat? No ens van demanar si teníem pensat traduir el llibre a l’espanyol, com sol passar a la majoria de llocs on anem, però sí que ens van proposar de traduir-lo a l’anglès, per ajudar a internacionalitzar el procés sobiranista. Per nosaltres, no cal dir-ho, seria un honor!

I si parlem amb el veí de Badalona?

Cada vegada que un polític espanyol parla dels “nacionalistes” em desconcerta. Nosaltres volem un estat independent per gestionar els nostres propis recursos i per no haver de justificar-nos davant de ningú. Ells, en canvi, només parlen de la indissoluble unitat de la nació espanyola. A mi no m’enganyen. Els nacionalistes són ells.

Gràcies a les delegacions badalonines de l’ANC i d’Òmnium, al Casal Antoni Sala i Pont i a la llibreria Saltamartí per haver-nos convidat a parlar de tot plegat, bo i presentant I si parlem amb el veí del segon? a l’Espai Betúlia.

Un país normal

Un país normal surt als mapes. Un país normal té veu a les Nacions Unides. Un país normal pren les seves pròpies decisions. Un país normal està obert als altres. Un país normal gestiona els seus recursos. Un país normal prioritza les necessitats dels ciutadans. Un país normal s’expressa en la llengua pròpia i respecta totes les altres. Un país normal escriu la seva història. Un país normal no ha de demanar permís per ser com és. Un país normal no té els balcons plens de banderes. Un país normal no ha de dir que és normal. Qui no vol ser un país normal?

I si parlem amb el veí de Montcada i Reixac?

Fer un acte en un ateneu és com obrir una finestra a l’època en què la consciència de classe i la de poble, del tot indestriables, començaven a despertar-se. Els ateneus, focus de cultura, de somnis, de revoltes, continuen exercint un paper decisiu en la dinamització social de molts pobles i seria difícil trobar un lloc millor on parlar del nou estat que volem construir. Per això va ser un luxe tornar ahir a l’Ateneu ABI de Montcada per presentar I si parlem amb el veí del segon? El Correllengua, un cop més, treballant per la llengua, la cultura i el país.

Notícia a La Veu.

El mitjà necessari

Entenc que hi hagi gent que estigui farta del fet que, dia sí dia també, el procés independentista encapçali la informació política. No estem desatenent els altres temes de caire sociopolític? Ni de bon tros. La independència no és un objectiu per se, sinó el mitjà a través del qual tenim la possibilitat de crear un nou model de societat. No és un canvi de bandera i prou. Per això en parlem tant i tant. Amb un nou estat deixem enrere l’espoli econòmic, l’assetjament cultural i lingüístic i la invisibilitat internacional. Amb un nou estat tenim l’oportunitat de bastir un país basat en la democràcia participativa i el respecte a la diversitat, un país amb una economia social que posi les persones per davant dels mercats i un entorn laboral que reconegui els drets dels treballadors per davant dels interessos del capital, i un país amb una acció de govern que no destini ni un ral a mantenir reis, oligarquies autoritàries, militars colpistes i altres anacronismes, ans prioritzi polítiques socials d’equitat, solidaritat i redistribució de la riquesa. Un país basat en els valors. Potser tot plegat és una revolució, però és l’única manera d’assolir allò que hauria de ser un país normal.

22 contes a la vora de la independència

Voliana Edicions acaba de publicar el llibre 22 contes a la vora de la independència, un recull de contes escrits per diversos autors d’arreu dels Països Catalans amb el rerefons del procés independentista. Jo hi he pres part amb un conte titulat La sortida i no cal dir que m’ha fet molta il·lusió. Per raons diverses. D’entrada, perquè són contes, el meu gènere literari predilecte, un gènere sovint infravalorat però gràcies al qual, en gran part, Alice Munro acaba d’obtenir el Premi Nobel de Literatura; d’altra banda, perquè he pogut compartir publicació amb bons amics escriptors, amb autors que fa temps que llegeixo i amb d’altres que he conegut amb aquest llibre; i, també, perquè és una obra sorgida a l’escalf d’un procés que vol fer del nostre un país normal. Al web de l’editorial podeu trobar-ne més informació.

I si parlem amb el veí de Sentmenat?

Ahir, Diada del 9 d’octubre, vam aprofitar la presentació del llibre I si parlem amb el veí del segon? a Sentmenat per reivindicar un cop més els Països Catalans. I és que encara que l’actual procés cap a la independència se centri en el Principat, no podem deixar de banda la resta de la nació, aquella que s’expressa, crea i interpreta la realitat, també, en català. Per cert, em quedo amb la intervenció d’una de les persones assistents, que va insistir en el fet que, si bé la incertesa de com seria una Catalunya independent pot generar certa por, més en fa la idea de continuar formant part d’un estat espanyol que és, per a nosaltres, una ruïna lingüística, cultural i econòmica.

Entrevista a Ràdio Sabadell (8-10-13)