El repte del petador

Sabadellencs i sabadellenques, tallarets o no, que mengeu petador, xurruques i estrep, que passeu la mery per l'eixida de la casa anglesa, que us encanteu amb els camps de badabadocs i que aneu al barri marítim amb els catalans, sigueu bons saballuts i no dubteu a fer servir les paraules més nostrades. Perquè la unitat d'una llengua no està renyida amb la seva diversitat dialectal. La riquesa del català també és cosa nostra.

Parlant de l'ús interpersonal del català

Per als que l'han tingut de primera llengua, per als que l'han après després, per als que encara no la parlen, per als que se l'han fet seva, per als que l'ensenyen, per als que la comparteixen, per als que la reivindiquen. Per a tots ells, ahir a Sabadell vaig impartir una conferència-taller per descobrir de quina manera els parlants podem fer que el català esdevingui una llengua plenament normal. I he de dir que és un autèntica satisfacció que, en acabat, vinguin alguns dels participants i et diguin que els has ajudat a entendre les dinàmiques sociolingüístiques i la importància de mantenir-nos fidels a una llengua que ens identifica i ens cohesiona. Aquest n'és l'objectiu.

A galopar!

A principis del segle XX els grans latifundistes del sud d'Espanya feien mans i mànigues perquè els llauradors -entre ells, alguns besavis meus- no aprenguessin a llegir. Perquè qui llegeix pot arribar a saber qui és, d'on ve i cap a on vol anar. Avui dia, l'oligarquia espanyola segueix la mateixa estratègia i ens vol adoctrinar tot amagant-nos la història. Per això, llibres com el que vam presentar ahir a la Llar del Llibre de Sabadell són tan necessaris. Parlo d'Al galop per la Història de Catalunya, de l'escriptor i activista cultural David Pagès i Cassú, i que compta amb dibuixos d'Isaac d'Aiguaviva. Un llibre per fer conèixer als més menuts la nostra història, la que ens neguen.

I si parlem amb el veí de Barcelona?

Després de recórrer mig Principat presentant I si parlem amb el veí del segon?, ahir vam arribar al Cap i Casal. Tot un honor. Llegint el diari de guerra veig que el 15 de maig de 1714, dia 295 del setge de Barcelona, el capità Jaume Figueres comandava la defensa de la ciutat des de l'hort dels Caputxins, en un dia amb un foc d'artilleria intens per totes bandes. 300 anys després l'artilleria és una altra, però la intensitat continua.

9 relats a Sabadell

Ahir vam presentar 9 relats per a un 9 estat a la Llar del Llibre de Sabadell, i ho vam fer a la manera dels modernistes. Barrejant diverses disciplines artístiques, allò que en deien l'art total. Hi va haver literatura i hi va haver música, perquè cada forma d'expressió cultural mostra un vessant diferent de l'imaginari d'aquest poble que volem sense cadenes.

9 relats per a un 9 estat

Sí, ja sé que de llibres que parlen de la independència n’hi ha a cabassos, però quan em van proposar de participar en aquest 9 relats per a un 9 estat no me’n vaig poder estar. Penseu que són tres reivindicacions en una: reivindicar la normalitat de la literatura catalana, reivindicar el conte com a gènere literari i reivindicar el dret a tenir un país normal. Difícil de resistir. Així que hi vaig participar amb un conte titulat Punt i seguit.

I si parlem amb el veí de Vilanova i la Geltrú?

El govern espanyol diu que no som subjecte polític; de fet, sempre ens han considerat més aviat un objecte polític i els objectes, ja ho sabeu, no parlen. Els que sí que parlen són aquells polítics, empresaris i financers que diuen que no s'imaginen Catalunya fora d'Espanya però que, en canvi, no tenen cap problema a imaginar-se Catalunya fora del sistema solar. Deu ser allò que se'n diu imaginació selectiva. Ahir vam ser a Vilanova i la Geltrú presentant el llibre, i els assistents van parlar, van imaginar i van proposar un país deslligat d'aquells que posen el poder per davant del poble.

Entrevista a Canal Blau FM.