dimarts, 4 d’agost de 2009

Reposicions

Durant els anys que vaig ser portaveu nacional de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana, van convidar-me a dotzenes (m’agrada comptar amb dotzenes, què hi farem) de programes de ràdio i televisió per parlar del català i de les iniciatives que impulsàvem des de l’entitat. La primera vegada, no us enganyaré pas, fa una mena de cosa, però la veritat és que, de mica en mica, li vas trobant la gràcia, a això de parlar pels mitjans. Així doncs, aprofitant que som a l’estiu i que les televisions duen a terme les ja clàssiques reposicions de sèries i programes antics, no vull ser menys i he decidit recuperar algunes d’aquestes intervencions televisives.

La primera és una entrevista a Vilaweb TV emmarcada en un reportatge sobre el Correllengua ’06. Vilaweb ha esdevingut un dels referents informatius dels Països Catalans, un mitjà compromès amb la realitat nacional i lingüística que ha demostrat que és possible oferir continguts d’absoluta qualitat des d’una òptica netament autocentrada. Ens calia.

La següent és el documental Ciudadanos de segunda, emès per Telemadrid l’any 2007. Com segurament deveu recordar, aquest documental, contrastat, objectiu i gens nacionalista, mostrava la persecució a què està sotmesa la llengua espanyola a Catalunya. L’espanyol, pels que no ho sapigueu, és una llengua romànica que parlen d’amagat alguns catalans, exposant-se al risc de ser condemnats a treballs forçats a les mines de sal de Cardona. Potser per aquesta raó no l’heu sentit parlar mai pel carrer... Ai, els catalans! No debades, la paraula albanesa “katala” vol dir “monstre”. En certa manera, doncs, puc dir que, amb la intervenció en aquest documental, he participat en una pel·lícula de ciència ficció o, més ben dit, de terror. I si no, feu-hi un cop d’ull: l’enèsima demostració que amb Espanya no s’hi pot enraonar. Fa feredat.

Per últim, incloc l’enllaç al programa Els matins d’en Josep Cuní, de TV3, al qual van convidar-me, precisament, per parlar de Ciudadanos de segunda. Amb la Pilar Rahola en plena forma. Que vagi de gust!



1 comentari:

  1. Com que tenim pànic que ens fassin treballar a les mines de sal, encara que sigui a Cardona, fa molt de temps que no parlem espanyol als Països Catalans.
    No fos cas que ens sentissin.

    Àngels i Manel

    ResponElimina