divendres, 11 de setembre de 2009

Tots els camins porten a Arenys de Munt

L’11 de setembre de 1714, les tropes borbòniques fan l’assalt final a la ciutat de Barcelona, culminant així l’ocupació militar de Catalunya. No és, però, ni la primera gran derrota catalana de la guerra de successió -el 25 d’abril del 1707, la desfeta a Almansa havia precipitat la rendició de València- ni la darrera -el 18 de setembre seria sotmès el fortí de Cardona, darrer bastió de la resistència al Principat; i l’11 de juliol de 1715 cauria Palma, posant, aleshores sí, punt i final a la resistència catalana-. L’ocupació del Cap i Casal, però, marcaria un punt d’inflexió en la història dels territoris que avui coneixem com a Països Catalans. Com canta Al Tall, no s'ensenya en les escoles com van esclafar un país, perquè d'aquella sembrada continuen collint fruits. Sens dubte, ocupar-nos ha estat el millor negoci que ha fet mai Espanya.

Saber d’on venim és, doncs, el primer pas per decidir cap a on hem d’anar. I, francament, no crec que la millor solució per avançar vers la nostra llibertat com a poble sigui manifestar-nos per pressionar el tribunal constitucional espanyol. No els agrada l’estatut? A nosaltres tampoc, o sigui que podem retallar-lo plegats. Deixem d’intentar convèncer un mur que es diu Espanya i donem la paraula al país. El camí ens el marca Arenys de Munt i l’horitzó està escrit a les paperetes del referèndum: Independència? Sí.

3 comentaris:

  1. Hauriem d´estar empadronats a Arenys de Munt,on potser encara hi ha algún polític decent (rara avis).

    Àngels i Manel

    ResponElimina
  2. força, equilibri, valor i seny. Anem avançant. Jordi Cuixart

    ResponElimina
  3. M'has fet venir calfrets, i no són de por, són de goig! Independència? Sí.

    ResponElimina