dimarts, 6 d’abril de 2010

Forza Barça!

Dimecres passat, després del partit Arsenal-Barça, vaig presenciar una entrevista a Ibrahimovic que va semblar-me extremadament interessant. I no tant pel que deien, sinó, sobretot, per les llengües que utilitzaven per dir-ho. I és que mentre el periodista de TV3 li anava fent les preguntes en català, el davanter suec les anava responent tranquil·lament en italià. Sense traduccions ni subtítols, ni pel jugador ni pels espectadors. Quina lliçó! Vaig quedar-me sense paraules. Fantàstic. Increïble. Genial. Se’n poden treure diverses conclusions:

- Dues persones que mantenen una conversa poden expressar-se en llengües diferents sense ser titllats de maleducats.
- Els catalans podem utilitzar la nostra llengua amb persones vingudes de fora, sense necessitat d’haver de recórrer a l’espanyol.
- Les persones nouvingudes, encara que no sapiguen parlar català, poden expressar-se en una altra llengua que no sigui l’espanyol i, tanmateix, ens podem arribar a entendre. Sobretot, si són llengües romàniques.

Si tots els periodistes fessin igual, converses com la que descric serien ben habituals als mitjans de comunicació i, de retruc, a la societat. Potser, d’aquesta manera, aniríem arraconant aquell vell prejudici que ens fa creure que l’espanyol ens és imprescindible per entendre’ns amb la resta del món. I aleshores sols faltaria que Ibrahimovic es decidís a parlar català!
Nota: podeu escoltar l'entrevista aquí

4 comentaris:

  1. em sembla que encara no has entés com funciona això del futbol. és molt fàcil: Ibra, marca gols i parla com et doni la puta gana, en suec si vols!!! T'estimarem igual.
    Ibra no marquis gols però parla en català: vés a cagar!!
    Realment el fútbol és fàcil.
    X

    ResponElimina
  2. D'acord David, el pedagog Delfí Dalmau ho va proposar a "Poliglotisme passiu" (1936, mal any!) i jo fa anys que m'esgargamello dient que un italià amb un portuguès no ha de parlar en anglès sinó practicar el poliglotisme passiu, però la moda és una altra.

    ResponElimina
  3. Em sembla que no es tracta d´entendre de futbol,
    sino de defensar la nostra llengua, i si pot ser sense parlar "malament" (ja ens entenem).
    Pel que fa els periodistes, m´he adonat que els que entrevisten esportistes són més sensibles amb el català. Per contra he vist com una presentadora de TV3 convidava el seu entrevistat a parlar en castellá,malgrat que aquest s´esforçava en parlar en català. Ja se sap TVE1 TVE2 i TV3.

    ResponElimina
  4. Perdoneu, però m´he oblidat de signar el comentari anterior.

    Manel

    ResponElimina