dimecres, 19 de desembre de 2012

Una aventura lingüística a Banyeres


La presentació de Català a la carta a Banyeres del Penedès, dilluns al vespre, va agradar-me especialment, i no només per la participació del públic, sinó també perquè les persones que van organitzar-la no són allò que anomenem “catalanoparlants d’origen”. És a dir, són persones que tenen l’espanyol com a llengua familiar, però que parlen català amb tota normalitat i que, conscients de la importància de normalitzar aquesta llengua que també és seva, van considerar oportú convidar-me per parlar-ne. Per a mi, l’enèssima demostració que el català és un factor de cohesió social, un punt de trobada de tots els catalans, siguin quins siguin els seus orígens.

I, a tall d’anècdota, vaig acabar la presentació parlant dels contes de Ni ase ni bèstia. Per què? Fa uns anys, esperant un avió en un aeroport del Carib, vaig entaular conversa amb una senyora de Banyeres, una senyora que ahir vaig retrobar: ara és l’alcaldessa del poble i va ser l’encarregada de presentar l’acte. Saltar d’un aeroport caribeny a la sala d’una biblioteca del Penedès va semblar-me el punt de partida d’un conte prou surrealista...

Cap comentari:

Publica un comentari