La via ridiculista

Fa uns anys van tenir ressò les teories ridiculistes –i ridiculistes inverses– per accedir a la independència. La idea era que tots plegats féssim tant el ridícul que l’ocupant fugís corrents o bé, en un altre sentit, que remarquéssim tant el ridícul propi de l’estat que l’independentisme s’incrementés de manera exponencial. I actualment tot indica que el govern espanyol ens està assenyalant aquesta via. Perquè fan el ridícul quan, després de defensar el nostre bilingüisme, es passegen pel planeta parlant exclusivament en espanyol. Perquè fan el ridícul quan, en plena crisi, ho retallen tot menys l’ostentació de les ambaixades, la despesa militar i els projectes faraònics. I perquè fan especialment el ridícul quan van explicant que Espanya és la nació més antiga d’Europa, mentre anglesos, escocesos, irlandesos, danesos, francesos, portuguesos, grecs, bascos, catalans i tants altres els escoltem preguntant-nos si han llegit mai un llibre d’història. Vist tot això, potser sí que la via ridiculista serà la més efectiva per assolir la independència, oi?