Era un capvespre de tardor i el
Monstre Joan i la Lluna estaven passejant pel prat. Tot d'una, van fixar-se en
un arbre solitari que hi havia a dalt d'un turó. Rient i saltant, s'hi van anar
acostant i, de sobte, es van adonar que, abraçats a l'arbre, hi havia una nena
i un nen petits i eixerits. Eren la Jess i el David, els Petits Llenguaferits.
Els Petits Llenguaferits i el Monstre Joan és un conte que ens convida a descobrir que cada llengua és un tresor i que aprendre’n és tota una aventura. I si volem que el català continuï sent una llengua viva, l’hem de fer servir a tot arreu i amb tothom i l’hem de regalar a totes les persones, petites i grans, que vinguin d’altres països. Els Petits Llenguaferits i el Monstre Joan, el conte en què es troben els Petits Llenguaferits, el Monstre Joan i la Lluna, està extret d'A la lluna, l'ha il·lustrat la Sílvia i el publica Sibilam Edicions.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada