Quan el Cor Soleia em va demanar de participar en el seu concert La lluna en un cove a Lavern no me'n vaig poder estar. Les seves cançons a la lluna, plenes de sensibilitat, i contes de Ni ase ni bèstia (El Monstre Joan, sí!), de Verba, non facta, de Roba estesa, de La revolta de Cramòvia i altres contes i, lògicament, d'A la lluna, a més de L'Estel i la lluna. I va ser tant bonic, fer aquest viatge en un entorn tan preciós! Gràcies per la proposta, va ser un somni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada