Al club de lectura, ni ases ni bèsties

L’escriptor entra a la sala. Li donen la benvinguda al club de lectura i ell agraeix que l’hagin convidat a parlar del seu llibre. Els assistents comenten, pregunten, escolten. Sí, són històries amb un toc fantàstic, però estan basades en fets reals. Cada dos per tres arriba algú més. La sala es va omplint. Quan les cadires són plenes, la gent seu a les taules. Quan les taules són plenes, els assistents s’amunteguen els uns sobre els altres. Ja no hi cap ningú més. Una dona esternuda. Un esternut. Dos esternuts. Tres esternuts. Quan arriba al vuitantè esternut, s’alça del seu lloc i comença a volar per la sala. Aprofita per canviar la bombeta fosa, li demanen. L’escriptor continua parlant dels contes. L’escriptor reivindica el conte com a gènere. L’escriptor somia. S’acaba la tertúlia. La dona voladora ja no esternuda. La sala comença a buidar-se. M’ha agradat, comenta una de les assistents, però històries tan surrealistes com les del llibre no poden ser veritat.

I si parlem amb el veí del segon?, 2a edició

Gràcies a totes les persones que heu comprat I si parlem amb el veí del segon?, que l’heu llegit, que l’heu regalat, que n’heu parlat, que l’heu ressenyat, que l’heu recomanat, que ens heu convidat a presentar-lo o que heu assistit a les presentacions que n’hem realitzat. Gràcies a tots vosaltres perquè n’heu fet possible una segona edició, una edició amb una lleugera actualització en els continguts i, també, per als més observadors, amb algun retoc subtil a la coberta. Gràcies pel vostre suport i, si us plau, continueu parlant amb els indecisos, que tenim molta feina!

Ressenya al Diari Gran del Sobiranisme.

Una aventura lingüística a Berga

Anar a Berga a presentar Català a la carta convidat pel CPNL i que un dels assistents, d’origen kosovar, expliqui com la independència del seu país –encara no reconeguda per l’estat espanyol– ha estat decisiva per normalitzar la seva llengua i la seva identitat és tota una lliçó. La voluntat popular, la democràcia, la normalitat. Tot allò que Espanya no entén.

I si parlem amb el veí de Sant Cugat del Vallès?

Ahir vam presentar I si parlem amb el veí del segon? a Sant Cugat i d’entrada ens cal dir que l’ANC i Òmnium van demostrar una gran capacitat de convocatòria. Quin goig de sala! D’entre totes les intervencions, que van ser moltes, ens quedem amb la d’una persona que va comentar que el nostre llibre és el regal ideal per a una campanya que estan duent a terme a la població: “Apadrina un indecís”. Impressionant! Va agradar-nos tant la proposta que, tal com vam dir-los, ens la fem nostra i a partir d’ara, a les presentacions, proposarem que els assistents –que sovint ja fan cara de convençuts– apadrinin un indecís tot regalant-li el llibre. Gràcies pel suggeriment!

Entrevista a Cugat.cat.

Entrevista al magasín de Cugat.cat.

Nota al web de l'ANC de Sant Cugat.

Ressenya del llibre a El Singular Digital.

Rock en català

A finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, els amants del rock i del català vam poder constatar allò que ja sabíem: que es podia fer rock en català amb tota naturalitat. L’esclat del rock català va ser un pas més cap a la normalització social de la llengua i va servir també per assentar unes bases musicals que ens permeten entendre la plenitud actual de l’escena catalana. D’entre tots els grups que van sorgir, sempre he tingut una predilecció per Els Pets. Els he vist tantes vegades que no crec que pugui comptar-les! La darrera, ahir a Sabadell. Continuen sent únics.

Videoclip de Bombolles.

I si tornem a parlar amb el veí de Sabadell?

Ahir vam tornar a presentar I si parlem amb el veí del segon? a Sabadell. Va ser com a acte de cloenda del Correllengua, convidats per la CAL i el Casal Can Capablanca i, aprofitant que era la Diada de Catalunya Nord, vam reivindicar un cop més la unitat dels Països Catalans. Una curiositat? No ens van demanar si teníem pensat traduir el llibre a l’espanyol, com sol passar a la majoria de llocs on anem, però sí que ens van proposar de traduir-lo a l’anglès, per ajudar a internacionalitzar el procés sobiranista. Per nosaltres, no cal dir-ho, seria un honor!

I si parlem amb el veí de Badalona?

Cada vegada que un polític espanyol parla dels “nacionalistes” em desconcerta. Nosaltres volem un estat independent per gestionar els nostres propis recursos i per no haver de justificar-nos davant de ningú. Ells, en canvi, només parlen de la indissoluble unitat de la nació espanyola. A mi no m’enganyen. Els nacionalistes són ells.

Gràcies a les delegacions badalonines de l’ANC i d’Òmnium, al Casal Antoni Sala i Pont i a la llibreria Saltamartí per haver-nos convidat a parlar de tot plegat, bo i presentant I si parlem amb el veí del segon? a l’Espai Betúlia.