La veritat és que n’estic una mica fart, d’aquests empresaris del cinema -no tots, eh?- que s’han proposat boicotejar una mica més el català, al·legant que estrenar les pel·lícules en la llengua pròpia no és rendible! Es veu que, segons diuen, doblar-les al català és costós i que, a més a més, no n’hi ha demanda.
A veure, doblar al català és tant costós com fer-ho a qualsevol altra llengua i, de fet, totes les pel·lícules s’hi acaben doblant de cara a passar-les a la televisió! La demanda? El problema no és la demanda, sinó l’oferta i, també, els hàbits adquirits dels espectadors. I és que una oferta del 3% i en horaris intempestius no és la millor manera de promocionar el cinema en català, francament. I molt menys serveix per extreure conclusions de les preferències idiomàtiques dels espectadors. Que els catalans estan més acostumats a anar al cinema en espanyol? Possiblement, però això no és casual ni immutable! Quan va sorgir el cinema sonor, l’estat espanyol -aquest que no és nacionalista- va afanyar-se a aprovar una llei que obligués les distribuïdores a projectar les pel·lícules doblades a l’espanyol. Clar que els espectadors hi estan avesats, si no hi ha hagut mai alternativa!
Si volem normalitzar el cinema en català, cal garantir que els espectadors disposin, com a mínim, de la meitat de còpies en aquesta llengua. O dit d’una altra manera, dur a la pràctica la llei que ha aprovat el Govern. I qui hi estigui en contra, que ho digui, sense excuses barates, que reconegui que discriminar els catalans que volem anar al cinema en la nostra llengua ja els sembla bé! Si ja hi estem acostumats, a sentir animalades! I parlant d’animalades, el que m’estranya és que els de Ciutadans/Ciudadanos no hagin sortit a fer una defensa aferrissada d’una llei que promou, precisament, aquest bilingüisme que tant els agrada: 50% en català, 50% en espanyol. O és que potser, en el fons, el que anhelen és el monolingüisme espanyol? No, i ara, no sé pas com ho he pogut pensar!
Cap problema si es fa una llei per defensar l´espanyol, però si es fa per defensar el català, pot acabar al Tribunal Constitucional.
ResponEliminaI d´això en diuen democràcia i pluralisme....
Manel
És delicat.
ResponEliminaFugint de influències polítiques i lingüístiques crec que hi ha películes que poden ser doblades en català i conservar la seva ànima i d'altres no.
No se si heu vist "El sargent de ferro" doblada al català, una película on el guió és contundent, plagat de paraules malsonants que en català no existeixen, no és el mateix fotut que "jodido", no és el mateix fill de mala mare que "hijo de puta",no ens provoca la mateixa sensació.
Cert és k hi ha dues escoles de traducció i interpretació catalana, l'una és massa estricte ( no admet "tacos" doncs,en essència, no existeixen en català, els catalans insultem a la divinitat i no al veí -som més de cagar-nos amb Deu- ) i l'altra més "barcelonina" on deixen entrar altres influències dins la llengua....prefereixo la segona però, per la meva experiència, al cinema arriben solsament traduccions de la primera escola....