La força dels parlants

Qui estima la llengua, la fa servir. Els catalans i l’ús del català

Quim Gibert

Barcanova, 2013

Sovint tendim a pensar que la vitalitat d’una llengua es mesura exclusivament en funció dels parlants que té. Certament, aquesta és una dada important, però n’hi ha una altra que encara ho és més: el nombre de persones que la fan servir quotidianament. I és que no és el mateix saber parlar una llengua –però no fer-ho gairebé mai– que parlar-la habitualment. De fet, la perspectiva que ens pot oferir la realitat sociolingüística d’un territori si prenem el nombre de parlants totals pot ser radicalment diferent de si mirem el nombre de parlants habituals. Sense anar més lluny, els estudis indiquen que cada vegada hi ha més persones que saben parlar català, sobretot al Principat de Catalunya, però cada vegada en són menys les que el fan servir diàriament. I, a la pràctica, una llengua minorada només pot assolir la normalitat si se n’incrementa l’ús social. Aquest és el deure pendent del català.

El psicòleg Quim Gibert, membre de Tallers per la Llengua, acaba de publicar Qui estima la llengua, la fa servir, un assaig que ens fa reflexionar sobre la importància d’aprendre a utilitzar el català en qualsevol situació, no només com a gest d’autoestima, sinó també com a instrument d’acollida i de resistència davant l’empobriment lingüístic. Amb una fonamentació teòrica basada en la psicologia, Gibert explica, per exemple, que els nostres habits lingüístics, que es caracteritzen pel canvi sistemàtic del català a l’espanyol quan ens sembla que el nostre interlocutor potser no és catalanoparlant d’origen, no són lliures, sinó que estan condicionats pels segles de repressió de la llengua catalana. “Aquestes pors històriques, que encara traginem incrustades a la ment, és justament el llast que no ens deixa ser”, explica. No tot és fruit del passat, però. Com s’encarrega d’aclarir Gibert, “En períodes dictatorials, el poble es sotmès bàsicament amb violència repressiva. En períodes democràtics, l’Estat també acostuma a sotmetre el poble, però ho fa mitjançant els mecanismes de la violència simbòlica”. Ja sigui per una raó o per l’altra, la conseqüència és que els parlants de la llengua minorada hi renuncien de manera innecessària, reduint-ne la presència al carrer i, per tant, impedint-ne la normalització.

Amb Qui estima la llengua, la fa servir tenim, doncs, un recull d’argumentacions que ens ajuden a prendre consciència de la importància d’usar el català i, sobretot, a fer-ho amb tota naturalitat, com els parlants de les llengües normalitzades. No és una tasca fàcil, i exigeix constància, però tal i com argumenta l’autor, “Les revolucions neixen precisament a partir de minories consistents i decidides, que són capaces d’oferir alternatives a l’ordre establert”. Només d’aquesta manera podrem començar a fer que el català esdevingui una llengua plenament normal.

El Singular Digital, 29-04-13

També podeu llegir la ressenya en aquest enllaç del diari digital.