dilluns, 30 de desembre del 2019

És quan llegeixo que escric clar

Llegir ens fa aprendre, ens fa descobrir nous mons, ens fa volar la imaginació, ens fa ser més oberts. En definitiva, llegir ens fa més lliures. Per aquesta raó, quan veiem que els índexs de lectura són tan baixos a la nostra societat, no podem evitar de preguntar-nos què podem fer per fomentar l’interès pels llibres, per les històries. Aquest és, precisament, un dels reptes que ens vam proposar al començament de curs: promoure l’amor per la lectura, des dels més petits de l’escola fins als més grans.

Dibuixar un conte, anar a teatre, representar alguna peça, llegir els clàssics de la narrativa i la poesia, comentar-los. I, sobretot, escriure. Escriure per fer sentir la nostra veu i per compartir-la amb els altres. Buscar la bellesa a través de les paraules. D’això va la cultura, d’això va l’art.

Hi ha, però, un altre aspecte que no hem d’oblidar. La literatura és també compromís amb l’entorn, solidaritat. I des del col·legi ens reafirmem en aquest compromís publicant un àlbum il·lustrat que és obra d’un grup d’alumnes i professors del centre, una història sobre el respecte a la diversitat il·lustrat pels més grans de l’escola i pensat, sobretot, per als més petits. Que els llibres siguin, també, un lligam entre generacions, entre edats diferents.

Emily Dickinson deia que “per viatjar lluny, no hi ha cap nau millor que un llibre”. Aquesta revista que teniu a les mans és, doncs, una invitació a pujar a aquesta nau i acompanyar els alumnes cap a l’apassionant món de les paraules. Bon viatge!

Petits i Grans, Nadal 19

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada