divendres, 12 de juny del 2020

Livre

El conte Lliure, que vaig escriure pel blog Que la cultura ho inunda tot i que forma part del llibre La revolta de Cramòvia i altres contes, té una altra traducció. Si primer va ser la que va fer a l'espanyol l'amic Josep Maria Roviralta, avui us presento la traducció al portuguès del Víctor Rovira i la Rita Custódio. Un conte que parla de trencar barrots i que, també, trenca fronteres.

Livre

Um muro intransponível, uma grade atrás de outra, portas que se fecham, a cela minúscula, o ferro imóvel e, sobretudo, sobretudo, aqueles olhares tão vazios. E uma fenda com cheiro a carta, uma palavra atrás de outra, consciências que se abrem, o mar imenso, aquele fiozinho de luz que entra pela janela (e se calhar uma gota de chuva, a gota que faz transbordar o copo!) e, sobretudo, sobretudo, o amor que surge de uns olhares que guardam o horizonte no fundo das retinas. E ainda querem que acreditemos, ingénuos, que quem está fechado és tu.

Nota: parlant d'en Josep Maria, s'ha fet seu el conte Tots els homes són iguals, també de La revolta de Cramòvia i altres contes, i l'ha llegit a la Coral de l'Escola de Música de la Creu Alta de Sabadell. Gràcies!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada