Una raó per la independència? La llengua

Raons per voler la independència? A cabassos. Una en concret? La que conec més: la llengua. Per saber què passarà amb el català si Catalunya continua formant part de l'Estat espanyol només cal mirar la situació actual de la llengua a les Illes i el País Valencià, és a dir, els territoris dels Països Catalans que estan en mans de l'espanyolisme: paper residual en l'administració, supressió de la immersió lingüística, tancament o bilingüització dels mitjans de comunicació públics i intent de ruptura de la unitat filològica del català. No ho veieu prou clar? Fixeu-vos en la Franja. Cap reconeixement legal, eliminació de les classes optatives de català a les escoles, nul·la presència als mitjans i, de cirereta, el LAPAO. L'alternativa? Una República Catalana en la qual el català sigui la llengua nacional, amb tots els drets i tots els deures, on es respecti la gran diversitat lingüística del país però, alhora, es doni al català el rol preferent que li correspon. Ni més ni menys.

Intoleràncies

Sóc incapaç d'entendre el racisme, la xenofòbia, el sexisme, l'homofòbia, el classisme, l'espanyolisme i totes les formes de feixisme. I espero que cap de vosaltres no me'ls pugui explicar. Curiosa paradoxa. Per defensar la tolerància, ens veiem obligats a ser intolerants amb els intolerants.

Verba, non facta representat a Sant Sadurní d'Anoia

Em van convidar a presentar Verba, non facta a la biblioteca de Sant Sadurní d'Anoia i els vaig canviar la presentació per una representació. Per què ens hem de conformar amb la literatura i prou, si podem oferir literatura, interpretació i música tot alhora? L'art total! Que es noti que som un país en què la cultura no s'eclipsa.

Ep, i tot un luxe comptar amb la col·laboració d'en Florenci Aymerich i de l'actor -i cosí d'un servidor- Josep Julien, que es va encarregar de fer la introducció.

Ressenya de Verba, non facta publicada per Víctor Alexandre a Cugat.cat.

Un silenci eixordador

Els que ens intenten fer creure que el procés s’ha desinflat són els mateixos que no volen que vagi endavant. Ens volen muts i a la gàbia? Doncs que se senti soroll, brogit, fressa, xerinola, gasalla, remor, guirigall, fragor, tabola, gatzara, esvalot, saragata, cridòria i baladreig. Ja ho va dir Emily Dickinson. Ignorem la nostra veritable alçada fins que ens posem dempeus.

El dia que a Sabadell vam veure tres turons, quatre pins, cinc quarteres i una gota

Dissabte vam fer l'acte de presentació de la candidatura d'ERC Sabadell per a les municipals, en un auditori ple a vessar. Tot un luxe formar-ne part, de debò. Persones preparadíssimes, especialistes en els diversos àmbits, amb propostes concretes i factibles i amb la il·lusió de voler fer una ciutat completament nova en un país completament nou. Aquesta és la República Catalana que volem. I jo, si puc fer-hi cap aportació en el camp cultural, em sentiré d'allò més satisfet. Perquè volem transformar una ciutat grisa en una ciutat de colors. Això és el que intento transmetre en el conte Tres turons, quatre pins, cinc quarteres i una gota, que vaig llegir a l'inici de l'acte. Sabadell pot tornar a ser allò que era. I més.

Verba, non facta a la Bisbal d'Empordà

La Bisbal d'Empordà, vestíbul del Mundial. Presentació de Verba, non facta i de les parelles lingüístiques. Nous catalans originaris de l'Àfrica, d'Amèrica del Sud i d'altres indrets d'Europa llegeixen contes del llibre, cadascú amb el seu accent, amb la seva cantarella, amb el seu color. El català garanteix la integració, cohesiona, uneix. Qui ha dit que les llengües són una barrera?

Entrevista a Ràdio Bisbal.

Verba, non facta representat a Sabadell

Gràcies, gràcies, gràcies i gràcies. Gràcies per omplir l'Àgora. Gràcies per compartir amb nosaltres les històries de Verba, non facta. Gràcies pel caliu amb què ens heu acollit. Gràcies, en definitiva, per deixar-vos endur per l'absurd, l'amor i la revolta. Gràcies. No puc dir res més.

Entrevista a Ràdio Sabadell.