La nit i el número vuit

La darrera vegada que vaig ser a Euskal Herria van explicar-me una anècdota que va semblar-me molt interessant. Es veu que un bertsolari, un d’aquells genis de la paraula que practiquen el cant improvisat, conta durant les seves actuacions que, en moltes llengües europees, les paraules nit i vuit comparteixen una bona pila de lletres. És el cas de les romàniques, com el català, nit i vuit; l’occità, nuèch i uèch; el francès, nuit i huit; l’espanyol, noche i ocho; el portuguès, noite i oito; o l’italià, notte i otto; o bé de les germàniques, com l’anglès, night i eight; o l’alemany, nacht i acht. Aquest patró, tanmateix, no es compleix en llengües lingüísticament més llunyanes, com per exemple l’èuscar, i per aquest motiu el bertsolari ho explica amb orgull, que ja se sap que aquestes particularitats genuïnes sempre fan gràcia.

La veritat és que no n’he trobat l’explicació, però suposo que rau en el fet que les llengües en què es produeix aquesta coincidència deriven d’una mateixa branca de la llengua indoeuropea, en la qual ambdós mots devien ser, també, similars. En tot cas, és un fet prou curiós, oi?