dimecres, 23 de juny de 2010

Selecció espanyola? No, gràcies!

Una de les meves primeres incursions en el món de l’activisme social va ser recollir signatures a favor de les seleccions esportives en el marc d’una Iniciativa Legislativa Popular. Aquesta ILP va propiciar una modificació de la Llei de l’Esport per la qual el Govern es va comprometre a impulsar seleccions nacionals en totes les disciplines. Tanmateix, després de molts esforços, i malgrat disposar del recolzament d’una bona pila de federacions internacionals, l’esport català continua sense ser reconegut. I de culpable només n’hi ha un: les federacions esportives espanyoles i, a l’ombra, l’estat espanyol.

No entraré a detallar les incomptables pressions que aquestes federacions han exercit, sobretot damunt les federacions esportives d’estats petits o amb pocs recursos, per tal que es neguin a reconèixer oficialment les nostres seleccions. Internet en va ple! I parlo, no cal dir-ho, de fonts del tot fiables.

Simplement vull dir que, mentre els catalans no tinguem les nostres pròpies seleccions, Espanya no es mereix guanyar ni un sol títol. Com el Mundial de Futbol, per exemple. I de res no em serveix l’argument que hi juguen catalans. Imagineu-vos que diguéssim als espanyols que renunciessin a la seva selecció i cedissin els seus jugadors a França, i que juguessin sota els colors francesos, que com més units, millor... I un be negre, els dirien! Els espanyols volen tenir les seves seleccions i em sembla fantàstic. Doncs nosaltres també. És una qüestió de normalitat nacional: una nació, una selecció. I ni tan sols cal ser un estat independent per tenir-ne: mireu Escòcia, mireu les Illes Feroe... Mentrestant, doncs, si Espanya no juga net i impedeix que nosaltres puguem ser-hi, no es mereix guanyar res de res. Fora els tramposos!

5 comentaris:

  1. Espanya sense Catalunya quedaria en tots els àmbits ben retratada.També en l´esportiu lògicament. Es veu que no els hi agrada la fotografia. Esperem que "la Roja" hagi de tornar aviat a casa seva.
    Manel

    ResponElimina
  2. sempre sumem i no restem. Sempre construïm i no destruïm, sempre en positiu i no en negatiu. Però a vegades..... !!!!!!

    ResponElimina
  3. David Vila Vila Maravila!! ;P"

    ResponElimina
  4. Ens apropiem de conceptes com Catalunya, els catalans pensem..., nosaltres els catalans volem... i el que no es diu es que la varietat de sentiments que conviuen a Catalunya és espectacular. Ens trobem Catalans independentistes, Catalans-Espanyols, Espanyols-catalans i espanyolistes, dit això la fotografia que sempre ens arriba del medis de comunicació es sesgada i manipulada: Tots som independentistes i això mal que us pesi no es veritat. Jo em sento català i a mi si que em reprensenta aquesta selecció.

    ResponElimina
  5. La passió per ‘la vermella’: http://xavitenor.blogspot.com/2010/07/blog-post.html

    ResponElimina