Llengua i educació

Entro en una botiga. La dependenta, una noia jove, se m’adreça en espanyol. Jo, lògicament, li contesto en català. La conversa transcorre fent ús del bilingüisme passiu. Quan surto, penso, com desenes de vegades abans, que hi ha quelcom del sistema educatiu que no acaba de funcionar. Com s’entén, sinó, que nois que han estat escolaritzats aquí, en un model teòricament d’immersió lingüística, siguin incapaços de mantenir activament una conversa en català amb una mínima fluïdesa? I no són pas una excepció, ja que a l’àrea metropolitana de Barcelona en trobaríem exemples a cabassos. En canvi, intentar trobar un catalanoparlant monolingüe seria més difícil que descobrir un poble perdut de l’Amazones!

I, tanmateix, PP, Ciudadanos i altres lerrouxistes estan obsessionats a desvirtuar la immersió lingüística. Primer defensaven el dret d’escollir la llengua de l’escolarització a Catalunya, partint de la seva idea que els territoris no parlen llengües, sinó que ho fan les persones. Excepte Espanya, és clar, que es veu que és un territori que sí que en parla una i només una i on ningú no ha de qüestionar-la. Ara han canviat d’opinió i proposen un model trilingüe: un terç de les classes en català, un terç en espanyol i un terç en anglès. Molt bonic, si no fos perquè la proposta només pretén arraconar una mica més el català. I és que tan sols cal mirar, en els estudis que s’han publicat, el grau de coneixement de l’espanyol que mostren els alumnes catalans: igual o superior al que tenen de català i, en tot cas, igual que el que mostren els alumnes espanyols. Per tant, quina necessitat hi ha d’introduir l’ensenyament en aquesta llengua? El coneixement d’ambdues està garantit; l’ús, per contra, és clarament desfavorable el català, la llengua pròpia del país. Aquesta és, doncs, la que cal reforçar.

La immersió lingüística, molt valorada internacionalment com un model d’èxit per garantir la integració i la igualtat d’oportunitats de tots els ciutadans, independentment de quina sigui la seva llengua d’origen, és un dels pilars fonamentals de la normalització del català. I, si no, fixeu-vos com en retrocedeix l’ús a la resta dels Països Catalans, on no hi ha aquest model educatiu.

Nota: El Tribunal Suprem espanyol acaba de dictar una sentència que imposa l'espanyol com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, en un nou intent de posar fi al model d'immersió lingüística. Davant d'aquesta agressió, el Govern només ha de tenir una resposta: desobediència. I el país, una solució: independència. Podeu llegir el comunicat de premsa emès per Tallers per la Llengua aquí.