dilluns, 17 de gener de 2011

Fer el convergent

Què hem d’interpretar quan el president Mas nomena de consellera de justícia una persona que va intervenir judicialment en contra del referèndum d’Arenys de Munt? Què hem d’entendre quan la vicepresidenta Ortega ens diu que no donarà cap mena de suport a les noves consultes? Què hem de pensar quan ens diuen que això de la independència no toca perquè no hi ha una majoria social que ho demani? No dubto que CiU és catalanista; fins i tot m’atreviria a dir que, com a mínim a Convergència, els militants que desitgen la independència hi són majoria. Tanmateix, estic convençut que, per damunt de catalanistes, són conservadors. I ho dic en el sentit etimològic del terme. Prefereixen no tocar res, ni tan sols en el terreny nacional, no fos cas que es trenqués quelcom. Doncs sí, si volem la plenitud nacional, la que reivindiquen en els mítings, aleshores ens cal trencar una cosa. Ens cal trencar Espanya, per ser més precisos, que és el mateix que dir que ens n’hem de separar. I no passa res! Tu no em suportes, jo no et suporto, separem-nos, i fins i tot podem ser amics! Que no som majoria els que ho volem? Doncs treballem per ser-ho! També des del Govern. No cal dir que una part important dels vots que han fet president al senyor Mas vénen de gent que el 10 de juliol passat van manifestar-se i que van pensar que, ara sí, CiU no dubtaria a fer-nos avançar vers l’exercici del dret d’autodeterminació. Doncs no. Bé deuen sentir-se decebuts! Què hi farem. CiU només fa allò que sap fer millor: el convergent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada