dijous, 5 de juliol de 2012

L'independentisme no identitari


Les darreres dades del Centre d’Estudis d’Opinió indiquen que, per primer vegada, els catalans que consideren que la independència és la millor opció són majoria, seguits de ben a prop pels que optarien perquè Catalunya esdevingués un estat federat dins de l’estat espanyol. A molta més distància queden els que prefereixen ser una comunitat autònoma i, sobretot, els que voldrien que Catalunya fos simplement una regió espanyola. Alhora, l’estudi també indica que, en cas de referèndum, més de la meitat dels catalans declaren que es decantarien pel sí, mentre que els partidaris del no són una quarta part, conformant la resta els indecisos. En resum, doncs, el suport a la independència augmenta i sembla que, fins i tot, pot arribar a ser majoritari.

Significa, doncs, que ja tenim la feina feta? Ni de bon tros. La fatxenderia espanyolista, la recentralització administrativa, les retallades socials de bracet d’ajuts milionaris a determinades entitats, el ridícul del cap d’estat espanyol i companyia o els insults i atacs a la diversitat cultural i lingüística hi ajuden, sense cap mena de dubte. Però hem de tenir en compte que el nacionalisme espanyol està atent i farà servir totes les armes de què disposa per desacreditar l’independentisme. Sense anar gaire lluny, la senyora Sánchez-Camacho declarava, referint-se a aquest estudi del CEO, que no és creïble que els partidaris de la independència siguin majoria perquè, a l’ensems, s’hi indica que la majoria de catalans se senten també, en cert grau, espanyols. I? Pel que sembla, des del PP són incapaços d’entendre que la voluntat d’independència ja no és patrimoni exclusiu d’aquells que ens sentim només catalans, ans és quelcom que també volen catalans que, alhora, se senten en part espanyols. Aquest és el gran èxit de la proposta política d’independència i la gran amenaça per als sectors espanyolistes: la independència ja no és un tema identitari, sinó social i econòmic. La independència beneficiaria a tots els catalans, se’n sentin molt o poc, se sentin també espanyols o no. Intentar canviar els sentiments i la identificació cultural de les persones és pràcticament impossible; fer que prenguin consciència dels avantatges objectius d’un nou marc polític és molt més fàcil. Aquests avantatges són els que hem d’explicar a totes aquelles persones que encara no veuen clar que la independència és la millor solució per al país.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada