Cap a l'esquerra

Els diversos Governs dels Països Catalans estan en mans de partits de dreta o centre-dreta; l’estat espanyol, el que ens ocupa i espolia, és un clar exemple d’allò que podem anomenar la dreta dura; la Unió Europea, amb Alemanya al capdavant, està regida per posicionaments conservadors; el Fons Monetari Internacional, amb els seus plantejaments neoliberals, es permet el luxe de donar lliçons de política econòmica talment com si tinguessin la veritat absoluta... Tot sembla indicar que girem cap a la dreta. La dreta es veu afavorida, ja no només per aquells que se’n declaren obertament partidaris, sinó també per aquells altres que, bo i fent bandera d’un centrisme liberal i no intervencionista o, fins i tot, d’un apoliticisme total, fan que amb la seva inacció sociopolítica les coses es quedin com estan. Si no prenc partit per ningú, guanyaran els més forts. I els més forts són les grans corporacions i els grans patrimonis. En poques paraules, la dreta. La dreta té, doncs, totes les de guanyar.

Emperò, si adoptem una perspectiva històrica ens adonem que la societat s’ha anat desplaçant ideològicament cap a l’esquerra: molts dels postulats que inicialment eren patrimoni exclusiu de l’esquerra –sufragi universal, llibertat d’expressió, reunió i manifestació, dret de vaga– ja no són qüestionats per ningú amb dos dits de front, ans al contrari, són la base de les anomenades democràcies occidentals; d’altres –redistribució de la riquesa mitjançant polítiques fiscals, serveis públics, cobertura social– han estat tolerats pels governs de dretes durant una pila d’anys, si bé ara, aprofitant el col·lapse del pilar central del seu propi sistema econòmic, el mercat, pretenen suprimir-los descaradament. No s’hi val a badar. Les fites socials assolides com a treballadors han estat fruit de lluites intenses, de passos lents però ferms, i no hi podem renunciar de cap de les maneres. Com poden treure’ns de la crisi aquells que ens hi han portat? Que no aprofitin la crisi per retallar els nostres drets i construir una societat a mida per als seus interessos. I, sobretot, que no ens intentin fer creure que la culpa de tot plegat la tenen les despeses socials. Hem de continuar construint alternatives des de l’esquerra. Sapiguem fer-nos continuadors d’allò que d’altres van aconseguir per a nosaltres. Continuem movent-nos cap a una societat més justa i equitativa.