Divendres passat el Correllengua va arribar a Castellar del
Vallès i la CAL local va convidar-m’hi perquè llegís el manifest, just entre
els concerts dels Plou Com Mai i Els Catarres. Per a mi el Correllengua té un
significat especial, ja que va ser la primera iniciativa d’activisme lingüístic
a la qual vaig implicar-me, primer a Sabadell i després en l’àmbit nacional.
Fins i tot un any vaig tenir l’honor d’escriure’n el manifest. El Correllengua
és, possiblement, una de les formes de reivindicació lingüística i nacional més
reeixides, ja que recorre els Països Catalans de sud a nord i d’est a oest,
palesant que les fronteres que els estats espanyol i francès han intentat
interposar entre nosaltres continuen sent franquejables per aquells que entenem
la nació completa. En uns moments que el procés cap a la independència del
Principat de Catalunya pren una nova embranzida, ser conscients que el país no
va només de Portbou a l’Ebre es fa del tot necessari. Sobretot avui, Diada del
País Valencià. Cada territori al seu ritme, però amb l’horitzó compartit d’un
estat per a tots els catalans i catalanes i, perquè no, amb un model social
radicalment diferent del que el sistema ens vol imposar.
Per cert, impressionant el directe d’Els Catarres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada