Benvolguda Núria,
Fa uns dies em comentaves que no et plantejaves de votar a
favor de la independència del Principat en un hipotètic referèndum perquè les
teves arrels, i les del teu marit, estan en gran part fora de Catalunya i que,
a més de sentir-te catalana, també et sents espanyola. T’entenc. Els vincles
emocionals són forts i, d’entrada, pot semblar que una Catalunya independent implicaria
trencar-los. Però res més lluny de la realitat! Fins i tot m’atreviria a dir
que els llaços que uneixen els dos pobles, el català i l’espanyol, es farien
més estrets. Per què?
Suposo que, quan dius que et sents catalana i espanyola
alhora, vols dir que comparteixes dos referents culturals i lingüístics, dues
identitats diferenciades però compatibles, a cap de les quals no vols renunciar.
Formant part de l’estat espanyol, però, la identitat catalana no podrà
normalitzar-se mai, perquè continuarà subordinada a l’espanyola, que sols la
considera una particularitat territorial, inferior. Només cal veure el
menyspreu que Espanya, dia rere dia, mostra envers la nostra manera de ser. D’intents
per fer-nos entendre n’hi ha hagut a cabassos i cap no ha reeixit. La cultura
democràtica espanyola està a les beceroles i a la classe política i als seus
mitjans de comunicació els és impossible de percebre la diversitat com una font
de riquesa. Som tan sols un obstacle en el seu imaginari monolític.
No ens confonguem, però. No són ni la cultura ni la llengua
espanyoles les que posen en perill la identitat catalana, sinó l’ús genocida
que en fa l’estat espanyol. Si vols mantenir els teus dos vessants culturals i
identitaris, cal que ambdós comptin amb estructures d’estat que en garanteixin
la pervivència. Sense subordinacions. En una Catalunya independent et
continuaries sentint, si ho volguessis, catalana i espanyola, però ja cap de
les dues identitats s’oposaria políticament a l’altra. Oi que ara hom pot
sentir-se català i suec alhora, si aquestes són les seves arrels, sense que hi
hagi cap conflicte? És una qüestió de plenitud col·lectiva, de normalitat
nacional.
Hi ha, però, més raons per voler la independència. I
l’economia n’és una de molt poderosa. Què he d’explicar-te d’economia que tu ja
no sàpigues! El dèficit fiscal del Principat, és a dir, els impostos que
recapta l’estat espanyol a Catalunya i que no retornen en forma d’inversions,
supera els 16.000 milions anuals, més d’un 8% del PIB. Això no és solidaritat
interterritorial. És espoliació. La solidaritat és voluntària i limitada; en el
nostre cas ens ve imposada i no té aturador. Si aquests recursos fossin
gestionats per la Generalitat, possiblement no caldria fer cap mena de
retallada social, perquè el pressupost públic s’incrementaria de manera
exponencial. Però l’estat espanyol no ho pensa permetre. Tant el model de
finançament que incloïa l’estatut com la proposta de pacte fiscal presentada fa
poc han rebut el rebuig, ja no només del PP, sinó també del PSOE, els partits
que representen el 90% del Congrés espanyol. De debò podem pensar que els farem
canviar d’opinió? Que Catalunya continuï formant part d’Espanya és garantia de
crisi. És un fet que condiciona el nostre creixement econòmic i, per tant, té
una incidència directa en les polítiques socials que el Govern pot aplicar. No
ens ho podem permetre. L’única manera de sortir-ne és sortint d’Espanya.
Exercir el dret a l’autodeterminació és un gest de maduresa
democràtica, és quelcom que reconeixen totes les instàncies internacionals. La
Unió Europea no tindria cap interès en què en quedéssim fora, com demostren les
declaracions dels seus dirigents, i l’estat espanyol no tindria capacitat per
impedir que en fóssim un nou membre. Que no ens enganyin amb arguments sense
fonament. Catalunya pot esdevenir un estat d’Europa, lliure i democràtic, si ho
volem els catalans i les catalanes. Com a poble, amb la independència només hi
anem a guanyar. En tots els sentits.
Espero que aquesta carta et sigui útil i que els neguits que
et genera el procés independentista s’esvaeixin. La independència, els seus
beneficis, no serien només per a uns quants, sinó per a tots els catalans.
Pensa-hi!
Molts petons,
David
Com sempre, fantàstic en els teus raonaments i do de paraula. Fa que pensar... I tens tota la raó del món, si no tinc arguments, però estic en el punt de "El corazón tiene razones que la razón no entiende", com algú va dir. Veurem on acaba el meu conflicte intern :)
ResponEliminaUna abraçada David!
Estic d'acord amb tu que podem conviure amb el sentiment de dues nacionalitats i que com a societat catalana tenim dret a decidir el nostre futur, però no comparteixo que la independència sigui el camí per sortir de la crisi, no tinc prou coneixements d'economia, però qui hauria de gestionar la nostra economia no em transmet ni un punt de confiança. Aquí, a Catalunya, tenim caixa-bancs ruïnosos i perversos, polítics corruptes, una televisió pública que comença a fer tonteries amb la llibertat d'expressió, milers d'organismes públics innecessaris... el que falla és el sistema dins i fora de Catalunya. Al meu parer, d'acord, tenim dret a decidir però no pensem que el problema econòmic estarà resolt... això sí, tindrem més a mà les manifestacions i la gestió del sistema corruptiu que tant mal ens fa, però les retallades hi seran, cap polític dels que lluitarà fermament per la independència ha assegurat que econòmicament tot serà viable. Així que decidim, és el nostre dret... però no ens deixem enganyar pels que tenim dins de casa!
ResponEliminaÉs només la meva opinió i sensacions que visc en aquest moment.
Sandra
De fet, Sandra, no vull pas dir que amb una Catalunya o uns Països Catalans independents resoldríem immediatament la crisi, sinó que, si continuem dins d'Espanya, de ben segur que ens serà molt més difícil fer-ho. El dèficit fiscal és un fre per al creixement econòmic del país i el responsable n'és l'estat espanyol. No sabem si els recursos els gestionaríem millor però, com a mínim, disposaríem de tots els que generem, de manera que les retallades serien del tot injustificables. Pensa que l'import de l'espoli equival gairebé a deu vegades les retallades que s'han fet. Sí que estic d'acord amb tu, però, que el problema econòmic és general, i que l'actual sistema només serveix per incrementar les diferències entre rics i pobres. La independència seria, doncs, una oportunitat per construir un estat amb uns altres valors, un estat que prioritzés les polítiques socials i que, si hagués de fer retallades, ho fes en sectors no prioritaris. No volem un nou estat per fer com els altres, ans per construir un nou model de societat.
Elimina