La majoria
d’enquestes indiquen que, aproximadament, un 50% dels catalans està a favor de
la independència del Principat, un 20% hi està en contra i el 30% restant no
s’hi posiciona. Vol dir que ja ho tenim tot fet? Ni de bon tros.
D’entrada, ja sabem
quina és la fiabilitat de les enquestes; només cal recordar el grau d’encert de
les que es van fer durant la passada campanya electoral. D’altra banda, a
l’hora de votar en un hipotètic referèndum, és possible que un percentatge de
partidaris del sí, aclaparats pel vertigen de l’instant, acabessin fent-se
enrere. I, per últim, cal comptar amb la possibilitat d’un frau propiciat pels
serveis secrets espanyols. No ens hauria d’estranyar.
Per tant, queda
molta feina per fer. I ens cal prioritzar. No té sentit fer actes per als
convençuts, perquè no avançaríem ni un pas en l’assoliment de la majoria social
necessària. I tampoc no en té intentar convèncer el 20% de partidaris ferms del
no, ja no només perquè es mostren obertament contraris a la independència, sinó
perquè sovint es mostren, també, contraris al dret a decidir. On no hi ha
cultura democràtica, no cal abocar-hi esforços. En conclusió, doncs, la
prioritat de l’independentisme ha de ser treballar per fer veure al 30%
d’indecisos quins són els avantatges pràctics d’una Catalunya independent i,
alhora, quins són els inconvenients de romandre dins d’un estat espanyol que és
un llast per a l’economia i la societat catalanes. Som-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada