dimecres, 30 de gener de 2013

Tota una feinada



La majoria d’enquestes indiquen que, aproximadament, un 50% dels catalans està a favor de la independència del Principat, un 20% hi està en contra i el 30% restant no s’hi posiciona. Vol dir que ja ho tenim tot fet? Ni de bon tros.

D’entrada, ja sabem quina és la fiabilitat de les enquestes; només cal recordar el grau d’encert de les que es van fer durant la passada campanya electoral. D’altra banda, a l’hora de votar en un hipotètic referèndum, és possible que un percentatge de partidaris del sí, aclaparats pel vertigen de l’instant, acabessin fent-se enrere. I, per últim, cal comptar amb la possibilitat d’un frau propiciat pels serveis secrets espanyols. No ens hauria d’estranyar.

Per tant, queda molta feina per fer. I ens cal prioritzar. No té sentit fer actes per als convençuts, perquè no avançaríem ni un pas en l’assoliment de la majoria social necessària. I tampoc no en té intentar convèncer el 20% de partidaris ferms del no, ja no només perquè es mostren obertament contraris a la independència, sinó perquè sovint es mostren, també, contraris al dret a decidir. On no hi ha cultura democràtica, no cal abocar-hi esforços. En conclusió, doncs, la prioritat de l’independentisme ha de ser treballar per fer veure al 30% d’indecisos quins són els avantatges pràctics d’una Catalunya independent i, alhora, quins són els inconvenients de romandre dins d’un estat espanyol que és un llast per a l’economia i la societat catalanes. Som-hi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada