dimecres, 17 d’abril de 2013

Les arrels de l'esparver







El vol de l’Esparver
Francesc Mompó
Voliana Edicions, 2012

El 25 d’abril de 1707 és, curiosament, una data força desconeguda a Catalunya. Tanmateix, sense aquell 25 d’abril, en què les tropes aliades foren derrotades per l’exèrcit borbònic, l’11 de setembre de 1714 mai no s’hauria esdevingut. La batalla d’Almansa, que va marcar un punt d’inflexió en la guerra de successió, serveix precisament per cloure El vol de l’Esparver, de Francesc Mompó, una novel·la que atrapa el lector des de les primeres pàgines, i no només per l’apassionant context polític en què està emmarcada, sinó sobretot per l’habilitat de l’autor a fer-nos endinsar, amb la precisió d’una obra perfectament documentada, en el món rural de la Vall d’Albaida, la Costera i la Ribera de finals del segle XVII i principis del XVIII.
El vol de l’Esparver, desbordant de costumisme, és alhora un reflex nítid de les dicotomies d’un indret i d’una època: cristians vells contra alarbs, classes benestants contra pagesia, maulets contra botiflers... El conflicte latent –a voltes explícit– entre uns i altres es visualitza a través de la figura de Silvestre, dit “l’Esparver”, pagès de l’Olleria que, sent cristià vell, s’enamora d’Albina, una noia d’ascendència àrab. El rebuig social a les relacions entre races aboca el seu amor a la clandestinitat i palesa l’ortodòxia religiosa d’una societat marcada per la incomprensió entre comunitats i, també, per la por a l’omnipresent inquisició, representada a la novel·la pel fosc dominicà Pero de Lontano.
Amb un llenguatge riquíssim, ple de matisos, El vol de l’Esparver narra una història particular que és, de fet, la història amb majúscules de tot un poble, un poble que es veu empès a alçar-se en armes per defensar la seva genuïna manera d’entendre el món. Tal com s’encarrega d’aclarir Mompó a l’inici de la novel·la, “Tots els personatges (...) pertanyen a l’imaginari de l’autor. Tots, excepte aquells que Cronos s’ha entestat a donar-los realitat històrica; alguns dels quals més hi haguera valgut que també foren de ficció.” Ficció i realitat –referència a Felip V inclosa– es mesclen subtilment, configurant un tot, i ens permeten resseguir un període històric decisiu per als Països Catalans i, alhora, fer-ho amb tot de petits detalls quotidians que ens el fan més proper i tangible. I per entendre la repercussió dels fets històrics que serveixen de marc a la novel·la, només ens cal mirar la realitat actual del nostre país, aquell que va de Salses a Guardamar. Més de 300 anys després, la voluntat d’arraconar la nostra cultura, la nostra llengua, en definitiva, la nostra identitat, persisteix amb tota la virulència i ens obliga, com bé deia Joan Fuster, a recobrar-nos en la nostra unitat si no volem ser destruïts com a poble. El vol de l’Esparver, amb tota la modèstia amb què poden fer-ho les lletres, ens ajuda a reforçar aquesta unitat.

Lletres, abril-maig 13

També podeu llegir la ressenya en aquest enllaç del web de la revista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada