dijous, 9 de maig de 2013

Bilingüisme i immersió lingüística


El passat 26 d’abril vaig prendre part en el XII Congrés d’Estudiants de Filologia Catalana. L’acte, organitzat pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, va tenir lloc a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona i hi vaig impartir la conferència Bilingüisme i immersió lingüística.

Tot seguit en resumeixo les línies principals.

Bilingüisme i sostenibilitat. És positiu que les persones siguin bilingües o, si pot ser, políglotes, però una societat “bilingüe” acabarà sempre esdevenint monolingüe en la llengua dominant. El bilingüisme no és sostenible. Per mesurar la vitalitat d’una llengua ens podem fixar en el grau de bilingüització dels parlants, el nivell de transmissió intergeneracional i els hàbits lingüístics.

Què transmeten els nostres hàbits lingüístics? Si canviem per defecte a l’espanyol –o al francès a Catalunya Nord– estem desmotivant els catalanoparlants potencials i fem que l’ús social del català baixi; si ens mantenim en català, esperonem els parlants, nous i d’origen, i ajudem a incrementar-ne l’ús social.

I per què ho fem? L’aprenentatge, la imitació i els prejudicis que tenim són fruit de 300 anys de repressió política. El primer pas per canviar els hàbits lingüístics és ser conscient dels elements que hi incideixen.

La immersió lingüística. De raons pedagògiques per defensar la immersió n’hi ha a cabassos. En canvi, les raons per atacar-les són estrictament polítiques. Per tant, hem de resoldre-ho amb criteris polítics.

Una proposta d’actuació. Els Països Catalans no són bilingües, sinó multilingües, perquè s’hi parlen gairebé 300 llengües. El català hi ha de ser la llengua comuna. Per normalitzar-lo ens cal disposar d’un estat propi i, alhora, començar a aplicar un ús conscient, fidel i assertiu del català. Hem d’aprendre a no canviar de llengua innecessàriament. Per fer-ho, ens cal incrementar l’ús del català de manera gradual.


2 comentaris:

  1. Una qüestió lingüística (amb molta càrrega política): què penses que pot ocórrer amb el català al País Valencià si Catalunya arriba a la independència?
    Vam fer-hi un debat a classe, i alguns van arribar a la conclusió que potser arribem a un estat semblant al del gallec, que formava el galegoportugués, però que ha anat distanciant-se del portugués per la influència del castellà, i a hores d'ara ha esdevingut una llengua "diferent".
    Penses que el nou estat català hi farà pressió? Podrà aconseguir alguna cosa? O els valencians serem ja un cas perdut? (La nostra situació és taaaaan diferent a la vostra...).
    Espere haver plantejat un bon debat.
    Salutacions!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Al meu parer, el gallec no només està esdevenint una llengua "diferent" del portuguès, com bé dius, sinó que certs sectors estan intentant dialectalitzar-lo, de manera que acabi convertint-se en una variant de l'espanyol. Aquest és un risc que té, també, el català al País Valencià i, per què no dir-ho, a la resta del país. L'objectiu de l'estat espanyol és arraconar la nostra llengua, per parafrasejar Joan Fuster, i no dissimulen gens. Si ens quedem tots dins d'aquest estat, ho tenim complicat. Si el Principat s'independenditza, tindrem les eines perquè aquesta part dels Països Catalans facin avançar la llengua cap a la normalitat i, de retruc, en pot sortir beneficat la resta del territori. Estic pensant en el neerlandès. Si aquesta llengua s'ha normalitzat a Flandes ha estat també gràcies al tractat signat amb els Països Baixos. Una Catalunya independent podrà ajudar més la resta dels Països Catalans, com a un actor internacional, que no pas una Catalunya autonòmica, que no té marge per fer res. Resumint, penso que si ens quedem a Espanya, la llengua s'enfonsa; si una part del país en surt, tot el territori se n'hauria de poder beneficiar. Caldria, però, voluntat polític del nou govern català. I em fa vergonya quan veig que molts catalans es pensen que el seu país només va de Portbou a l'Ebre i que el que passa a la llengua a la resta d'indrets no té cap conseqüència per a ells. Som Països Catalans!

      Suprimeix