diumenge, 9 de març de 2014

Des d'on el sol es pon



Si voleu saber com és la Catalunya que somien els unionistes només cal que us arribeu a la Franja de Ponent. La llengua no hi té cap reconeixement legal, cap paper en l’administració pública, cap presència en els mitjans de comunicació, un espai residual en els centres educatius, un rol anecdòtic en el paisatge lingüístic i un ús subordinat al carrer. De fet, la llengua no hi té ni nom. La dialectalització, la residualització i la substitució lingüística són els objectius del lingüicidi perpetrat per les institucions de l’estat espanyol. I, tanmateix, associacions com el Casal Jaume I de Fraga són capaces d’organitzar-hi actes de reafirmació lingüística, com la jornada Llengua i empatia que va tenir lloc ahir i en la qual vaig participar dinamitzant un tastet del Taller per al Foment dels Usos Interpersonals en Llengua Catalana. Perquè allà on el sol es pon no s’hi pongui, també, la llengua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada