L'aventura del català, a Igualada

Em sembla que ja ho he entès. Hi ha un congrés dels diputats d’un estat que és la continuació d’una dictadura feixista instaurada després d’una guerra civil guanyada amb el suport del nazisme i que havia esclatat a partir d’un cop d’estat fallit provocat per uns militars ultranacionalistes amb la voluntat de fer caure una república escollida legítimament. Entesos. I avui aquest congrés dels diputats ens dirà si el nostre poble té dret a decidir. D’acord. És un acudit, oi? La seva opinió té menys valor que la d’un esclavista a Libèria. Ahir, després de fer la conferència L’aventura del català per a l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de l’Anoia a l’Ateneu Igualadí –que ben acollit que em vaig sentir–, van obrir els llums del teatre –un teatre impressionant, preciós– i vaig veure en els ulls dels assistents una brillantor que denotava l’anhel d’un poble que vol una llengua simplement normal. En un país normal. O millor. I el congrés espanyol que digui el que vulgui.

Nota: la conferència al web de l'AUGA.