dilluns, 8 de setembre de 2014

Garrotins



Una de les coses del país que sorprèn més a les persones que vénen de fora i hi tenen cert contacte amb profunditat és l’enorme vitalitat de la cultura popular catalana. Castellers, diables o gegants omplen les festes majors de pobles i ciutats i les noves generacions se’ls fan plenament seus. Un vessant menys conegut d’aquesta cultura d’arrel popular és, però, el cant improvisat, que els darrers anys ha pres força volada. Anit passada, a les barraques de Sabadell, vaig fer de jurat del concurs de garrotins, una de les variants d’aquest cant improvisat. I tot i que haver de “jutjar” puntuant els participants, valorant la rima, la mètrica, la llengua i la música emprades, no és tan divertit com gaudir-ne d’espectador, l’experiència em va permetre veure fins a quin punt el nostre és un país amb una espontaneïtat creadora fantàstica. Endavant les atxes!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada