Les paraules ens acompanyen des que arribem a aquest món. Les sentim i ens embolcallen com l'aire que respirem. De mica en mica les aprenem i les anem fent nostres, i això ens permet formar part d'una comunitat lingüística, d’una manera única i diferent de veure el món. Cada comunitat lingüística és, alhora, la suma de diverses maneres de parlar aquesta llengua, maneres arrelades a uns determinats territoris o, fins i tot, sovint, a uns determinats cercles familiars. I si bé la majoria d'aquestes paraules les transmetrem a les generacions futures, el més probable és que n’hi hagi que quedin pel camí. Amb el desig de conservar aquestes paraules i expressions que ens semblen més vulnerables neix la idea d'aquest llibre que hem escrit amb la Salut, recollint les nostres paraules, les que hem sentit a casa, en boca de la mare i del pare, Àngels Ros Roca i Manel Vila Trasserra. Ens hi han ajudat la Marina i l'Estel i l'oferim en una edició no venal, per a qui li pugui interessar. Per recordar-les, per compartir-les, per fer-les servir i, en definitiva, per homenatjar el nostre parlar. El que ens fa ser qui som.
Quina saviesa, el comentari. Tots atresorem les paraules, les frases ..dels nostres pares,avis... i ens cal transmetre-les a tots els q ens son amics per salvar la nostra llengua. FELICITATAS
ResponElimina