Un honor immens haver pogut escriure el pròleg de la reedició d'un dels primers llibre de l'Enric Larreula,
Darrere nostre un riu de flors trencades..., una meravella en què l'autor ens comparteix les seves experiències en una estada que va fer a Viladrau a finals dels seixanta. La immersió en els paisatges de l'obra em va permetre endinsar-m'hi més, i us vull convidar a descobrir-ho a partir de la gran feina que ha fet La Banya Edicions. Ah, i l'epíleg és de la Jess!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada