Badabadoc, els hàbits lingüístics i País petit

Ahir vam fer la darrera secció de llengua d'Els veïns del tercer i vam parlar dels badabadocs i dels hàbits lingüístics, bo i llegint La llengua parlada, i vam escoltar País petit pel Belda i el Conjunt Badabadoc. I tot amb la Marina, que m'hi va acompanyar i va llegir d'allò més bé! Gràcies, Mireia Sans i companyia, per haver comptat amb mi. I a tots aquells que ens heu anat escoltant, espero que hagueu gaudit tot aprenent una bona pila de curiositats lingüístiques.

Si us ve de gust, podeu escoltar el programa aquí.

Amanidor, les llengües i els estats i Si véns

Ahir vam parlar de la relació entre les llengües i els estats, ens vam endinsar en el lèxic menorquí d'origen anglès (gràcies, Júlia Català, per la col·laboració) i vam preguntar-nos si amanidor és ben bé un sabadellenquisme i, sobretot, quin significat té. És sinònim de cuina? O només fa referència a la part de la cuina on no hi ha foc? O potser equival a rebost? Acceptem respostes!

Podeu escoltar el programa aquí.

Mery, el cangur i Bella ciao

Ahir vam parlar de la paraula mery, àmpliament usada a Sabadell, tot i que és originària de Terrassa. Sí, Terrassa. Tot sigui perquè és l'Any Joan Oliver i clar, "com el Vallès no hi ha res". També vam parlar de l'etimologia real i llegendària de la paraula cangur i vam escoltar la versió alguresa de Bella ciao, de Claudio Gabriel Sanna. Un cop més, Jaume Piquer, gràcies per l'aportació. Podeu escoltar el programa aquí.

Eixida, les pentavocàliques i Jo vull ser rei

Ahir vam parlar de l'eixida, una paraula compartida amb molts indrets dels Països Catalans, vam buscar la pentavocàlica més curta (ouaire) i la més llarga (anticonstitucionalment) i vam escoltar el català del Camp de Tarragona de la mà d'Els Pets i el seu Jo vull ser rei. Tot ben republicà. Podeu escoltar-ho aquí.

Casa anglesa, el vi i Els mestres educats

Ahir vam parlar de les cases angleses -anomenades cases de cós fora de la ciutat-, del vi negre que es transforma en vermell quan anem a altres països i dels mestres educats de Joan-Pau Giné (gràcies, Jaume Piquer, per la recomanació). Si us ve de gust, podeu escoltar el programa aquí.

Xips, els àpats i Les obagues de l'Eixample

En català esmorzem al matí i en espanyol almuerzan al migdia, en català dinem al migdia i en francès i en anglès fan el dinner al vespre. Cada llengua és un món i els noms dels àpats ens ho demostren. Si en voleu saber més, menjar uns quants xips i anar fins a les obagues de l'Eixample, us convido a escoltar el programa d'ahir en aquest enllaç.

Estrep, els mesos de l'any i la Vitamina Sol

Si setembre ve de set, octubre de vuit, novembre de nou i desembre de deu, per què són, respectivament, el novè, desè, onzè i dotzè mes de l'any? Si voleu saber-ne la resposta i, de passada, tastar l'estrep i deixar-vos portar per les melodies d'Antònia Font, podeu escoltar el programa d'ahir en aquest enllaç.

Xurruques, els dies de la setmana i el Matarranya

Ahir vam menjar xurruques, vam buscar l'origen dels noms dels dies de la setmana i, amb Desideri Lombarte, Los Draps i el seu Matarranya, vam anar fins a la Franja de Ponent, on l'espanyolisme, sempre ridícul, va inventar-se un LAPAO per negar la unitat de la llengua que ens fa ser qui som. Si us fa gràcia, podeu escoltar el programa aquí.

Petador, Catalunya i el Tio Canya

Des d'ahir col·laboro en el programa Els veïns del tercer de Ràdio Sabadell amb un espai setmanal sobre el català. Un sabadellenquisme, una curiositat lingüística i una cançó d'arreu del territori conformen la secció. I en aquest primer programa vam parlar del petador, de l'origen de la paraula Catalunya i de la cançó Tio Canya, d'Al Tall, tot un símbol de la resistència lingüística al País Valencià. S is fa gràcia, podeu escoltar-ho aquí. Espero que us agradi.