Quan des de la catosfera va sorgir la idea de retre un homenatge a Enric Valor per commemorar els cent anys del seu naixement, de seguida va venir-me a la ment el ferm compromís que sempre va tenir envers la llengua i la seva unitat. Tanmateix, malgrat haver-ne llegit textos, vaig pensar que, de llibres, no n’hi havia llegit cap. I aleshores, repassant-ne l’obra, vaig adonar-me que anava errat. Resulta que les Rondalles gironines i valencianes, que havia llegit i rellegit tantes vegades, eren, justament, fruit de la tasca de recopilació i narració d’Enric Valor. I va fer-me molta il·lusió, perquè aquelles rondalles, una mostra incomparable de la nostra tradició oral, m’havien ajudat a copsar una realitat imaginària que, en el fons, no era res més que el reflex d’una manera única i genuïna d’entendre el món: la catalana. Ni millor ni pitjor que les altres; simplement, la nostra. Aquest fet, en un poble que ha estat reprimit durant segles, té un valor incalculable, no només per ajudar-nos a entendre les nostres arrels, sinó també per prendre consciència del seu abast territorial. Rondalles gironines, rondalles valencianes, juntes en un mateix volum perquè, ras i curt, són rondalles d’una mateixa nació. L’aportació d’Enric Valor, doncs, no es limita a la importantíssima transcripció de la nostra cultura popular, ans dóna cohesió a una llengua maltractada i, de retop, a un país que alguns volen esquarterat. Massa sovint deixades de banda, la seva figura i la seva obra són cabdals per entendre el nostre país i la nostra llengua, la qual estudià a bastament en diverses obres. Si encara no el coneixeu, atreviu-vos a descobrir-lo. S’ho val.
