Fa uns dies parlàvem amb l’amic Roger de les virtuts i els defectes de la propietat commutativa i, francament, les conclusions que en vam treure fan feredat. I és que això que l’ordre dels factors no altera el producte no ho veiem gens clar. Sense anar més lluny, no és el mateix posar-se el paracaigudes i saltar de l’avió, que saltar de l’avió i, aleshores, intentar posar-se el paracaigudes. I tampoc no és mateix posar l’olla al foc amb aigua i afegir-hi la pasta quan bulli, que posar primer la pasta sobre els fogons i després afegir-hi l’olla. O -i ja paro- no és el mateix començar les converses en català i, si ens diuen que no ens entenen, buscar una alternativa, que parlar d’entrada en espanyol, fos pas cas que l’interlocutor no ens entengués... En definitiva, siguem ordenats, que se’ns cremarà la llengua!
De la mateixa manera que no es pot primer refrendar una cosa i llavors que sigui imputada per uns senyors estirats i que parlen foraster, ja que llavors és quan en dónen gat per llebre en un sopar de duro (o de quatre pessetes) acompanyat d'arròs covat i de vi picat on el cornut ho paga tot, incloent la propina. I gràcies !
ResponEliminaTampoc és el mateix demanar la independència i esperar que te la donguin, que agafar-la i esperar que te la prenguin.
ResponEliminaManel