diumenge, 28 de novembre de 2010

Després de les eleccions

Ja està fet. CiU ha arrasat, el PSC-PSOE i Esquerra s’han enfonsat, el PP ha aconseguit els millors resultats de la seva història, Iniciativa ha aguantat el cop, Ciudadanos ha sabut mantenir-se i Solidaritat s’ha fet un lloc al Parlament. Ras i curt, és això.

I com que els mitjans n’aniran plens, de valoracions, vaig per feina. És evident que el Govern d’Entesa ha passat factura als seus integrants, i CiU ha sabut capitalitzar el descontentament del vot catalanista. Ara bé, sabran afrontar els reptes d’una Catalunya cada vegada més menyspreada per Espanya? Les seves solucions de peix al cove no resolen el problema de fons, ja ho sabem, de manera que caldrà veure fins on estan disposats a arribar. I el PSC-PSOE? Han format govern amb un partit independentista -un fet que els ha allunyat del seu electorat més unionista, que pot haver decidit votar el PP- i, paradoxalment, han fet una campanya orientada a recollir el vot més espanyolista -una actitud que no ha agradat al seu sector més catalanista, que pot haver-se mogut cap a CiU-. Quelcom similar li ha passat a Esquerra: enfeinats a mantenir el Govern amb un soci unionista, no han sabut veure el distanciament d’una part majoritària del seu electorat, el qual demanava una resposta contundent a les agressions de l’espanyolisme. Si hi haguessin estat més atents, possiblement no haurien sorgit ni Reagrupament ni Solidaritat, el vot independentista no s’hauria dividit i, per tant, no hauria perdut pes. Això és, però, tot un altre tema. Almenys, cal dir-ho, Solidaritat ha sabut transformar la il·lusió en vots. Esperem que sàpiga, ara, transformar els vots en accions concretes.

Un apunt important. Fins a la meitat de l’escrutini, la Plataforma per Catalunya entrava al Parlament amb tres diputats, i això sí que no ens ho podem permetre. Ha estat un primer toc d’atenció del neofeixisme. Cal no badar. Hi ha idees que no podem deixar passar.

1 comentari:

  1. Bona síntesi del què ha succeït. Tal i com jo ho ho veig, esperem que Catalunya tingui un bon futur a partir d'ara i que els polítics s'esforcin més pel bé dels ciutadans i menys pels seus interessos partidistes. Comparteixo amb tú que haués sigut una vergonya que Plataforma per Catalunya hagués entrat al Parlament. Afortunadament no ha sigut així, però no ens fodem refiar. Salutacions,
    Manuel

    ResponElimina