divendres, 19 de novembre de 2010

Estudi personalíssim de les propostes lingüístiques que fan els principals partits que concorren a les eleccions al Parlament

La llengua és sempre un tema recurrent en les campanyes electorals al Parlament, de manera que m’ha semblat adient fer una repassada a les principals propostes que els partits polítics fan en aquesta matèria. Possiblement no és un tema decisiu a l’hora de decantar-se per una opció o una altra, però sí que hi pot condicionar. He mirat de fer un esforç de síntesi, tot i que, com us podeu imaginar, no m’he pogut estar d’afegir-hi certs comentaris. Espero que ho trobeu interessant.
CiU: insisteixen en la importància de mantenir la immersió lingüística i aposten per donar un impuls al català en les manifestacions de caràcter religiós. I ja està. En definitiva, el que ha fet sempre la federació: endavant amb el català, tot i que... compte amb els espanyols i els empresaris, fos pas cas que s’enfadessin!
PSC-PSOE: es limiten a dir que no admetran cap retrocés en el català i que garantiran la igualtat del català i l’espanyol. Llàstima que la igualtat que promouen, el bilingüisme oficial, és justament la que fa que el català retrocedeixi...
Esquerra: potenciaran el català com a eina d’acollida, garantiran la immersió lingüística en totes les etapes educatives obligatòries, treballaran perquè es rebin tots els canals de televisió en català arreu dels Països Catalans i promouran una nova llei de política lingüística per garantir els drets dels catalanoparlants. Aquest darrer punt és el més interessant, tot i que caldria saber l’abast de les propostes que estan disposats a fer.
PP: l’Alícia (Sánchez-Camacho), que deu viure en el país de les meravelles, està convençuda que a Catalunya “hi ha” dues llengües i diu que vol garantir-ne la igualtat. Tot plegat és força estrany, si tenim en compte que, de fet, d’oficials n’hi ha tres, i de parlades gairebé 300. Clar que si només en reconeixes dues i, a sobre, no tens en compte la imposició d’una d’aquestes, l’espanyola, tot és més fàcil. Tot contra el català.
ICV: res de rellevant. La protecció de la diversitat lingüística no els deu semblar prou important.
Ciudadanos: aquests són els que dediquen més atenció a la llengua, un fet prou curiós si partim de la base que no els preocupen els temes identitaris. Resumint, estan en contra de la “imposició” del català i de les sancions lingüístiques per no utilitzar-lo -no diuen res de la imposició de l’espanyol, existent en unes 500 lleis i normes regulatòries-; defensen que l’espanyol sigui llengua docent i que es permeti l’opció lingüística a les escoles -només per l’espanyol, ja que les altres llengües, inclosa l’occitana, també oficial, deuen ser inferiors-; i promouen el bilingüisme total en l’adminstració -catalana, s’entén, ja que l’espanyola pot continuar sent genuïnament monolingüe-. És a dir, sota l’excusa de la llibertat lingüística, volen afavorir l’espanyol en tots els contextos en què ja és dominant i, alhora, garantir que també ocupi aquesta posició en tots els altres -pocs- en què el català avança. Un lingüicidi sense complexos.
Reagrupament: defensen l’oficialitat exclusiva del català i l’occità, el deure de conèixer-les i la immersió lingüística en aquestes llengües en els territoris on són llengua pròpia. Volen garantir els drets de totes les llengües que es parlen a Catalunya, però amb el català i l’occità com a llengües comunes. Demanen que siguin les llengües vehiculars de l’administració i dels mitjans de comunicació.
Solidaritat: volen promoure la territorialitat de la llengua catalana, és a dir, que es reconegui que el català és la llengua pròpia de tots els Països Catalans i que, per tant, les accions que es duguin a terme en matèria lingüística tinguin en compte tot el territori. També exigeixen que es faci una major difusió internacional de la llengua. S’han compromès a redactar una Carta de la Llengua i la Cultura Catalanes que serveixi de marc de referència per garantir la plena normalització del català
I ja està. Si sou d’aquells que, quan veieu una baralla, ajudeu el més fort, teniu un parell d’opcions interessants. Si, per contra, sou d’aquells que es queden mirant, sense intervenir-hi, també disposeu de tres alternatives. Ara bé, si no podeu evitar posar-vos del costat del feble per intentar equilibrar la balança, no dubteu en triar una de les tres propostes restants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada