dilluns, 18 d’abril de 2011

Per què l'anomeno "espanyol" i no pas "castellà"

Moltes vegades m’han demanat perquè empro el mot espanyol i no castellà per referir-me a la llengua. Intentaré explicar-ho.

Històricament, la denominació espanyol és fruit d’una apropiació indeguda del concepte d’Espanya. Seguint la lògica dels estats-nació, cada nació havia de tenir una llengua i, per tant, la llengua de l’estat, és a dir, el castellà, va esdevenir espanyol, relegant les altres a meres parles regionals. Ja que ens hem posat a denunciar apropiacions indegudes, el mot Espanya també n’és una. Hispania comprenia tota la Península Ibèrica i durant l’edat mitjana les referències a Espanya continuaven sent de caire geogràfic, no pas polític. Adoptar el nom Espanya per a una estructura política, ignorant sense vergonya els portuguesos, els andorrans i, oh sí, els gibraltarencs, no va ser precisament una mostra de respecte envers els veïns, els quals sempre havien estat inclosos en aquesta denominació. Per tant, davant de tanta apropiació, semblaria lògic que els catalans, que ens ha tocat el rebre amb l’assumpte, optéssim per anomenar-la castellà, evidenciant que és la llengua de Castella, però no pas la dels Països Catalans.

Ara bé, vull fer-hi un matís. Com es coneix la llengua arreu? Fixem-nos-hi: els anglesos en diuen spanish, els francesos, espagnol, els italians, spagnolo, i alguns espanyols i molts catalans... castellano o castellà! I per què? Doncs perquè, després de la repressió franquista, el catalanisme regionalista, de bracet de cert progressisme espanyol, va voler que es reconegués que a l’estat espanyol s’hi parlaven diverses llengües, totes elles espanyoles, de manera que no tenia sentit que només una s’anomenés espanyol. “Las lenguas españolas son el castellano, el catalán, el gallego y el vasco”, van dir. Per tant, si anomenem castellà a l’espanyol, estem acceptant aquesta visió de la realitat en clau espanyola, acatant la idea que el català és també una llengua espanyola i que Catalunya és una part d’Espanya. Si, per contra, no tenim cap interès a ser espanyols i pensem que els Països Catalans són la nostra nació, tant ens fa com li diguin a la seva llengua. Millor que fem com tota la resta, anomenem-la espanyol, i llestos. Espanyol, la llengua d’Espanya. I és que ja els la regalem, Espanya! Nosaltres prou feina tenim amb els Països Catalans! I que no ens provoquin o bé farem el ridícul com ells amb el català i el valencià i començarem a dir que el castellà i l’espanyol són llengües diferents!

1 comentari:

  1. Afegir que el primer monarca a emprar el títol de "Rey de España" va ser Josep I, instaurat per Napoleó amb l'ànsia jacobina francesa. Fins llavors eren reis de Castella i Aragó, o de "les espanyes".

    ResponElimina