dilluns, 4 d’abril de 2011

Sumant decidim


Des que vaig adonar-me que la independència era l’única sortida per als Països Catalans –i parlo de fa uns vint anys–, hi ha hagut un tema que sempre m’ha obsessionat: la unitat. Unitat territorial –de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó– i, també, unitat d’acció política, és a dir, ser capaços d’arraconar les diferències entre independentistes i centrar-nos en el mínim comú denominador de tots plegats, l’anhel d’independència. Dit d’una altra manera, deixar de ser la versió real de la Judea de La vida de Brian, plegada de resistents enfrontats entre ells, personatges carregats d’autoodi i un invasor que s’ho mira amb la tranquil·litat de saber que, com més dividits estiguin els altres, més fàcil ho tindran ells per assimilar-los. Just a l’inrevés, si anéssim tots a una, de ben segur que molts escèptics se sumarien a la proposta independentista, l’única manera d’aconseguir la majoria social necessària per a un procés d’aquestes característiques.

Fa unes setmanes va sorgir la idea de presentar públicament un manifest de suport de la societat civil sabadellenca a la candidatura d’en Juli Fernàndez, alcaldable de Sabadell per Esquerra i Reagrupament, i van proposar-me de sumar-m’hi. La decisió no seria fàcil de prendre, ja que el meu independentisme militant sempre s’ha mogut en l’espai de l’associacionisme i l’opinió, defugint en tot moment el suport explícit a cap formació. I, d’altra banda, la situació política actual, en l’àmbit dels partits, no em semblava precisament estimulant. Tanmateix, va haver-hi un component de la candidatura d’en Juli que va atraure’m des del primer moment. La unitat. La voluntat d’aglutinar tot l’independentisme de Sabadell. Un repte complicat, no cal dir-ho, però un repte necessari si volem fer arribar l’independentisme al conjunt de la societat i especialment a aquells sectors que ara n’estan més allunyats. Finalment, la iniciativa ha reeixit prou –si la CUP s’hi hagués afegit, hauria estat un precedent tan interessant!– i, deixant de banda aquest aspecte, les converses que he mantingut personalment amb ell m’han fet decidir a donar-li suport.

Ja se sap que la política municipal és un món apart, però tant de bo la unitat que s’està assolint en moltes poblacions catalanes de cara a les eleccions esdevingui la base d’una nova manera d’enfocar l’independentisme a nivell nacional. Amb en Juli comparteixo un model de ciutat per a Sabadell i el desig d’un país independent, desacomplexat i obert al món, un país que només aconseguirem amb il·lusió, autoestima i feina ben feta. La seva proposta és honesta, transformadora, transparent  i integradora, i tinc ganes de fer-hi una modesta aportació, si més no en el camp de la llengua, que és on he treballat més. M’agrada la idea de sumar per Sabadell perquè, sumant per la ciutat, també estem sumant pel conjunt dels Països Catalans. L’única manera, al meu entendre, de bastir la nació i l’estat.

Nota: ja podeu visitar el web Sumant Decidim

3 comentaris:

  1. Una decisió molt encertada!
    L'enhorabona! Ara toca fer feina :)

    M(S!)

    ResponElimina
  2. Doncs sí, bones notícies a Sabadell, unitat independentista!!*!!

    ResponElimina
  3. La força independentista a Sabadell

    ResponElimina