dilluns, 17 d’octubre de 2011

Feliu Ventura, per guiar el nord

Durant la meva etapa a la CAL, vaig coincidir diverses vegades amb en Feliu Ventura en actes que organitzàvem i en els quals el convidàvem a actuar. La seva senzilleza i la seva humilitat se’m van fer evidents alhora que descobria un artista la música i les lletres del qual –fent ús de la deconstrucció de la cançó que dóna nom al seu darrer treball– eren per a mi com una veu del sud. En aquells moments, i malgrat que ja tenia plena consciència de la nació completa, el País Valencià m’era encara un pèl desconegut. Les cançons d’en Feliu, fidel retrat d’aquesta realitat, van ajudar-me a fer-me’l meu, van empènyer-me a creuar el Sénia, el nostre Rubicó particular. I d’aleshores ençà la unitat real ja ha estat per a mi del tot inqüestionable. La gira que més tard va fer amb en Lluís Llach va ser una bona manera d’evidenciar-ho: de Verges a Xàtiva, venim del nord, venim del sud. Ara, de nou a l’escenari, en Feliu –amb en Borja Penalba, lògicament–, ha assolit un directe contundent, que depassa i tot la qualitat d’uns discos que destaquen per una producció molt acurada. Feliu i Borja a l’enèsima potència. Cal, doncs, sentir-lo i, sobretot, escoltar-lo, especialment quan deixa ben clar, a qui vulgui entendre’l, que no coneixeu el sud que crema per guiar el nord.

Vídeoclip de Torn de preguntes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada