dilluns, 3 d’octubre de 2011

Unes lleis de pel·lícula

El Parlament, màxim representant de la voluntat democràtica del poble català, aprova una llei per la qual el 50% de les còpies cinematogràfiques que s’exhibeixen al Principat han de ser en la llengua pròpia. Els grans distribuïdors i exhibidors s’hi oposen. El Govern claudica i entra en una negociació. L’acord que obtenen redueix la presència del català al cinema a només un 11%, un percentatge que haurà d’anar augmentant progressivament. El conseller ho considera un èxit i demana als catalans que vagin al cinema a veure pel·lícules en català, com si la voluntat de normalitzar aquest espai d’oci no fos ja present en la societat, ans fos un caprici de l’administració. Vergonya. Com s’entén que un lobby econòmic que només representa unes determinades elits desacomplexadament espanyolitzadores pugui imposar el seu criteri per damunt d’una decisió democràtica? Si el Govern pensa defensar d’aquesta manera totes les lleis aprovades pel Parlament, no m’estranya que perdi la credibilitat. Més aviat sembla un Parlament de fireta. Nosaltres necessitem un Parlament amb vocació nacional. Un Parlament de debò.

3 comentaris:

  1. El parlament pot ser el màxim representant de la voluntat democràtica però qui va al cine no són els representants sinó els representats, i qui paga mana. Prou doblatges i més subtitulats!!!
    --Laura

    ResponElimina
  2. Si com es va dir, aquest Govern està format pels més bons, no se com seria si ho fossin menys.
    Massa sovint fan pena les declaracions d´alguns Consellers, i que dir de les actuacions....
    Manel

    ResponElimina
  3. Tens raó Laura, qui paga mana, però el Parlament també el paguem entre tots, i per tant també mana, més ben dit, hauria de manar.
    Pel que fa els subtítols, em semblaria bé sempre que les pel-lícules originals en castellà, també es subtitulessin al català.
    Sino continuariem fent el préssec, com sempre.
    Manel

    ResponElimina