dilluns, 16 de gener de 2012

La llengua del poble


Una vegada en Sisa va dir que el català no estaria normalitzat fins que els policies i les prostitutes no el parlessin. I pel que sembla, un d’aquests àmbits encara no ho té clar. Considerar que el català és la llengua del poder a Catalunya és com considerar que el negre era el color del poder a la Sud-àfrica del segregacionisme. Sindicats dels Mossos, negant-vos a utilitzar el català us vau posar de la banda del botxí i vau esdevenir la fotocòpia en color d’aquells grisos que van ser una peça clau en la repressió del nostre poble. L’autèntic poder, el que ens vol privar de ser qui som, ve d’Espanya i troba en la covardia del nostre Govern mesell un còmplice immillorable. Uns ens retallen mitjançant l’espoli, els altres per no haver de dir prou. La resposta que esperàvem de vosaltres no era, però, un quintacolumnisme de baixa volada, un nou joc a l’espanyolisme, sinó l’enèsima constatació que l’única manera de garantir els serveis públics d’aquest país –i els vostres sous– és disposar d’un estat propi.

1 comentari:

  1. Policies i polítics, cadascú en el seu terreny, són tots iguals.
    Quant als "polis" d´aqui, potser els hi haurem de canviar el nom per "Mozos de cuadras".

    Manel

    ResponElimina