divendres, 7 de febrer de 2014

Contes en negre



Elles també maten
A cura d’Anna Maria Villalonga
Llibres del delicte, 2013

Elles també maten és el títol d’un recull de tretze contes escrits per tretze autores d’arreu del país i que ha estat coordinat per l’escriptora i professora de literatura catalana Anna Maria Villalonga. Publicat per la nova editorial Llibres del delicte, la proposta ja té, abans de començar a llegir-la, un atractiu especial. I és que ben pocs llibres contenen tantes reivindicacions implícites com aquest recull de relats de gènere negre en català escrits per dones. Però anem a pams.

Un. El relat, el conte, és massa sovint un gènere del tot mensytingut, un gènere considerat menor en comparació amb la novel·la. Són prou conegudes les dificultats amb què es troben els escriptors que s’hi decanten a l’hora de fer-se un lloc en el món literari. I tot plegat malgrat la rellevància de noms com Edgar Allan Poe, Anton Txèkhov, John Cheever o la darrera guanyadora del premi Nobel, Alice Munro, tot ells reconeguts contistes i, alhora, referents de la literatura universal. O bé, sense haver d’anar tan lluny, autors catalans –també amb una clara vocació internacional– com Manuel de Pedrolo, Quim Monzó, Sergi Pàmies o l’indiscutible mestre del gènere a casa nostra, Pere Calders. El conte, amb la seva particular idiosincràsia, hauria d’ocupar un lloc de primer ordre i l’aposta que han fet Villalonga i la resta d’autores també va en aquest sentit.

Dos. Si em permeteu l’aparent paradoxa, la novel·la negra es troba en un moment dolç. L’existència de nombrosos festivals i premis dedicats al gènere així ho demostra. No és la meva intenció fer un repàs a l’auge que viu la narrativa negra, però sí que vull remarcar el fet que una gran part dels lectors opta encara per autors estrangers, tot i que als Països Catalans hi ha un bon grapat d’escriptors –deixo les escriptores per a més endavant– que hi estan fent aportacions francament interessants. Sebastià Bennassar, per citar-ne només un. Tinguem-los en compte, doncs, i no caiguem en el victimisme fàcil. Precisament, Villalonga ho expressa perfectament en el pròleg quan diu que “[...] allò que cal és simplement treballar. Si tenim escriptors potents i tots hi posem el coll, les novel·les acabaran triomfant.” Aquesta és també la voluntat de l’editorial que publica el recull, Llibres del delicte, especialitzada en el gènere.

Tres. La literatura catalana és, de totes les literatures que es fan en llengües minorades, la que que té un pes específic més gran. La posició no ens convenç, però, ja que l’objectiu és que la nostra llengua i la nostra literatura deixin de ser minorades per passar a ser normals. Tan normals com ho poden ser la danesa, la neerlandesa o la polonesa, si més no. La manca d’un estat independent que els doni suport i l’existència, en canvi, de dos estats, l’espanyol i el francès, que fan mans i mànigues per residualitzar-nos en tots els sentits són un clar obstacle de cara a assolir la normalitat. Tanmateix, no podem fer servir l’excusa d’aquesta situació política desfavorable per desentendre’ns del procés de normalització lingüística i cultural, ans al contrari, hem d’aprofitar el potencial dels nostres escriptors, a bastament demostrat, per assolir l’excel·lència literària i per situar de nou la literatura pròpia en tots els espais que li corresponen.

I quatre. La narrativa criminal s’associa encara a autors masculins, tot i que no tindríem cap problema a l’hora d’oferir una llarga llista d’autores, catalanes i d’arreu del món, que conreen el gènere amb un èxit notable. Per a qui en tingui algun dubte, les tretze autores del recull aprofiten l’avinentesa per desmentir-ho. I el títol del llibre també. Com conclou Villalonga, “Les autores catalanes si cal matar, matem.” No cal afegir-hi gaire cosa més.

Aclarides aquestes reivindicacions que, a parer meu, el llibre conté d’una manera implícita, podem dir que Elles també maten és un bon recull de narrativa negra, heterogeni, divers, i especialment idoni per aquelles persones que encara no han descobert el gènere. Hi podem trobar de tot. Margarida Aritzeta, una de les autores de referència en la nostra llengua, arrenca el recull amb una investigació criminal des de l’òptica policial; Teresa Solana hi aporta una trama amb rerefons polític, tot picant l’ullet a l’actual procés sobiranista; Carme Torras hi afegeix la ciència-ficció, fruit dels seus coneixements científics; Maria Carme Roca ens planteja diverses històries aparentment inconnexes; Núria Cadenes narra l’asfíxia psicològica; Esperança Camps pren la figura de l’escriptor del gènere com a protagonista de les seves pròpies històries; Empar Fernández hi aboca l’humor més negre; Susana Vallejo –en un conte escrit originalment en espanyol i traduït per Pep Burillo– dóna el toc més fosc, més gòtic al recull; Susana Hernández desprèn un cert aire rural, de confiances traïdes; Marta Banús ens posa sota tensió amb una escena trepidant; Laura Díaz-Roig retrata la misèria associada a la violència; Mónica Batet ens regala el punt caldersià, fantàstic, i Anna Maria Villalonga, tanca el recull amb una descompressió psicològica. Històries per a tots els gustos.

Elles també maten és, doncs, un recull de contes inèdits –excepte el de Vallejo, que ja havia estat publicat a la Revista Catarsi– que ens permet copsar la força, la maduresa i, sobretot, el potencial de la literatura negra catalana feta per dones. Crim, assassinats, revenges i també, a voltes, alliberament, són els ingredients d’unes històries que es complementen i que ens arrosseguen fins a l’univers particular del gènere. Narrativa negra al cent per cent.

Nota: també podeu llegir la ressenya en aquest enllaç al web de Lletres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada